<\/p>\n
Est\u00e0 previst que, a finals de febrer o a mitjans de mar\u00e7, es publiqui el Pla Anual de Control Tributari i Duaner 2026<\/strong>, en el qual l\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria fixar\u00e0 les directrius priorit\u00e0ries d\u2019actuaci\u00f3 per refor\u00e7ar el compliment de les obligacions fiscals.<\/p>\n Com ha estat habitual en els darrers exercicis, \u00e9s previsible que aquest Pla inclogui un apartat espec\u00edfic relatiu a les operacions entre parts vinculades, aix\u00ed com una intensificaci\u00f3 de les actuacions de comprovaci\u00f3 en mat\u00e8ria de preus de transfer\u00e8ncia.<\/p>\n En aquest context, resulta oport\u00fa identificar quines s\u00f3n les operacions que, en la pr\u00e0ctica, generen una major conflictivitat, especialment en l\u2019\u00e0mbit de les petites i mitjanes empreses.<\/p>\n 1. Compravendes de b\u00e9ns intragrup<\/strong><\/p>\n En les operacions de compravenda entre entitats vinculades, l\u2019Administraci\u00f3 sol centrar l\u2019an\u00e0lisi en tres aspectes principals:<\/p>\n a) An\u00e0lisi funcional i perfil de risc<\/strong><\/p>\n \u00c9s imprescindible definir amb precisi\u00f3 l\u2019an\u00e0lisi funcional de cada part intervinent, identificant:<\/p>\n La coher\u00e8ncia entre el perfil funcional i la rendibilitat obtinguda constitueix un dels eixos centrals de revisi\u00f3 per part de l\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria.<\/p>\n b) Segmentaci\u00f3 de resultats<\/strong><\/p>\n No \u00e9s infreq\u00fcent que, tot i situar-se la rendibilitat global d\u2019una entitat dins de rangs de mercat, l\u2019Administraci\u00f3 q\u00fcestioni els marges quan, en segmentar per l\u00ednies de negoci o tipologia d\u2019operaci\u00f3, s\u2019observen desviacions significatives.<\/p>\n Per aquest motiu, \u00e9s recomanable dur a terme una an\u00e0lisi comptable detallada i segmentada, distingint clarament entre:<\/p>\n L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una segmentaci\u00f3 adequada sol esdevenir un punt de fricci\u00f3 rellevant en seu inspectora.<\/p>\n c) Selecci\u00f3 i rebuig de comparables<\/strong><\/p>\n L\u2019elaboraci\u00f3 del benchmarking<\/em> i, en particular, els criteris de selecci\u00f3 i exclusi\u00f3 de comparables, constitueixen un dels principals focus de discussi\u00f3 t\u00e8cnica.<\/p>\n La consist\u00e8ncia metodol\u00f2gica, la tra\u00e7abilitat de la recerca i la correcta justificaci\u00f3 documental resulten determinants per sostenir la posici\u00f3 del contribuent.<\/p>\n 2. Serveis prestats intragrup<\/strong><\/p>\n Els serveis intragrup continuen sent una de les \u00e0rees amb un nivell m\u00e9s elevat d\u2019ajustos.<\/p>\n a) Realitat i utilitat del servei (benefit test<\/em>)<\/strong><\/p>\n L\u2019Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria pot q\u00fcestionar la necessitat o utilitat del servei prestat per la matriu a les seves filials, requalificant-lo, si escau, com a servei a l\u2019accionista.<\/p>\n Correspon al contribuent acreditar:<\/p>\n La manca d\u2019evid\u00e8ncia documental sol ser determinant en aquest \u00e0mbit.<\/p>\n b) Costos i criteris de repartiment<\/strong><\/p>\n Cal justificar adequadament:<\/p>\n Els sistemes de repartiment poc transparents o excessivament gen\u00e8rics solen generar ajustos.<\/p>\n c) Valoraci\u00f3<\/strong><\/p>\n En el cas dels serveis de baix valor afegit, les Directrius de l\u2019OCDE preveuen un enfocament simplificat que admet l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019un marge est\u00e0ndard.<\/p>\n Per a la resta de serveis \u2014especialment els de car\u00e0cter estrat\u00e8gic, t\u00e8cnic o especialitzat\u2014 la valoraci\u00f3 haur\u00e0 de basar-se en comparables adequats o en una an\u00e0lisi econ\u00f2mica coherent amb el principi de plena compet\u00e8ncia.<\/p>\n 3. Operacions de finan\u00e7ament intragrup<\/strong><\/p>\n Les operacions financeres entre parts vinculades presenten igualment un elevat grau de conflictivitat.<\/p>\n a) Coher\u00e8ncia contractual i execuci\u00f3 efectiva<\/strong><\/p>\n L\u2019incompliment de les condicions pactades en contractes de pr\u00e9stec (terminis, garanties, calendari d\u2019amortitzaci\u00f3, tipus d\u2019inter\u00e8s) pot utilitzar-se com a argument per q\u00fcestionar la mateixa naturalesa de l\u2019operaci\u00f3.<\/p>\n b) Capacitat d\u2019endeutament<\/strong><\/p>\n Quan l\u2019entitat prestat\u00e0ria no hauria pogut obtenir finan\u00e7ament en condicions comparables al mercat, l\u2019Administraci\u00f3 pot analitzar la possible requalificaci\u00f3 de l\u2019operaci\u00f3 com:<\/p>\n L\u2019acreditaci\u00f3 de la capacitat de retorn i de la racionalitat econ\u00f2mica del finan\u00e7ament \u00e9s un element clau.<\/p>\n c) Estructures de cash pooling<\/em><\/strong><\/p>\n En estructures de tresoreria centralitzada, l\u2019Administraci\u00f3 examina:<\/p>\n La jurisprud\u00e8ncia recent del Tribunal Suprem ha posat de manifest que el pool leader<\/em> no pot apropiar-se d\u2019una rendibilitat desproporcionada si les seves funcions es limiten a tasques de coordinaci\u00f3 i gesti\u00f3 sense assumir riscos financers significatius.<\/p>\n 4. Relacions soci\u2013societat<\/strong><\/p>\n En l\u2019\u00e0mbit de les relacions entre socis i les seves societats, es distingeixen diversos escenaris especialment sensibles:<\/p>\n a) \u00das de b\u00e9ns socials afectes a l\u2019activitat<\/strong><\/p>\n Quan un soci utilitza gratu\u00eftament b\u00e9ns titularitat de la societat afectes a l\u2019activitat (per exemple, immobles o vehicles), la regularitzaci\u00f3 pot plantejar-se d\u2019acord amb la normativa d\u2019operacions vinculades.<\/p>\n Si el b\u00e9 ha estat adquirit exclusivament per a l\u2019\u00fas personal del soci, la regularitzaci\u00f3 sol articular-se conforme a l\u2019article 25.1.d) de la Llei de l\u2019IRPF, relatiu a rendes en esp\u00e8cie.<\/p>\n La doctrina recent del TEAC ha analitzat les implicacions d\u2019aquests sup\u00f2sits en termes d\u2019ajustos primaris i secundaris.<\/p>\n b) Operacions de doble vincle<\/strong><\/p>\n Les estructures en qu\u00e8 intervenen:<\/p>\n presenten una especial complexitat.<\/p>\n La doctrina administrativa ha examinat sup\u00f2sits en qu\u00e8 la societat interm\u00e8dia aporta un esc\u00e0s valor afegit, defensant l\u2019aplicaci\u00f3 del m\u00e8tode de cost incrementat i traslladant la major part de la rendibilitat al soci persona f\u00edsica.<\/p>\n c) Retribuci\u00f3 d\u2019administradors i persones f\u00edsiques vinculades<\/strong><\/p>\n La retribuci\u00f3 d\u2019administradors no constitueix una operaci\u00f3 objectivament comparable en sentit estricte.<\/p>\n Tanmateix, quan la persona f\u00edsica \u00e9s designada per una societat administradora i la relaci\u00f3 es qualifica com a prestaci\u00f3 de serveis, la remuneraci\u00f3 pot ser revisada des de la perspectiva del principi de plena compet\u00e8ncia.<\/p>\n L\u2019abs\u00e8ncia de comparables directes no impedeix que l\u2019Administraci\u00f3 examini la raonabilitat econ\u00f2mica de la retribuci\u00f3 pactada.<\/p>\n 5. Reestructuracions i intangibles<\/strong><\/p>\n Finalment, les reestructuracions empresarials \u2014incloent-hi deslocalitzacions, traspassos de negoci o canvis en l\u2019assumpci\u00f3 de riscos\u2014 i les operacions relatives a actius intangibles constitueixen \u00e0mbits d\u2019elevada complexitat t\u00e8cnica.<\/p>\n En aquests casos, l\u2019an\u00e0lisi funcional, la correcta delimitaci\u00f3 de riscos i la identificaci\u00f3 del valor generat per cada entitat resulten determinants.<\/p>\n L\u2019increment de la litigiositat en mat\u00e8ria d\u2019operacions vinculades no respon \u00fanicament a q\u00fcestions formals, sin\u00f3 a la necessitat d\u2019acreditar de manera consistent la coher\u00e8ncia econ\u00f2mica de les estructures adoptades.<\/p>\n La documentaci\u00f3 adequada, l\u2019alineaci\u00f3 entre forma i subst\u00e0ncia i l\u2019anticipaci\u00f3 de riscos constitueixen avui elements essencials d\u2019una adequada pol\u00edtica de compliment tributari.<\/p>\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n