Entre el cabal hereditari del difunt, a més de béns mobles, immobles, comptes bancaris i altres productes financers, vehicles o accions, participacions…, trobem un concepte que per a molts és desconegut: el LLEGAT DOMÈSTIC.

Podem trobar la referència al llegat i la seva definició al Codi Civil Comú en el seu article 1.321, i si la persona difunta tenia veïnatge civil català per raó del seu naixement o residència continuada en el moment del seu decés, caldrà estar al que disposa la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions (en endavant, CCCat) i en concret al seu article 231-30.

Què és el llegat domèstic?

Es defineix com el conjunt de béns i estris que una persona adquireix per equipar la seva llar i satisfer les seves necessitats bàsiques d’habitatge i confort. Això pot incloure mobles, electrodomèstics, utensilis de cuina, roba de llit, tovalloles, entre altres elements necessaris per a la vida diària en una llar.

És a dir, es tracta de béns sense un valor extraordinari que han estat d’utilitat i formen part del record de la persona difunta. La dificultat rau en donar un valor a aquests béns, valor que pot ser subjectiu i estar lligat a l’afecte i estima.

La Llei de l’Impost de Successions i Donacions (LISD) resol els dubtes sobre la seva valoració considerant que el Llegat té una repercussió a efectes del càlcul de l’Impost de Successions i Donacions i, en el seu article 15 indica que el llegat domèstic formarà part de la massa hereditària i es valorarà en el 3% de l’import del cabal relicte del causant, llevat que els interessats assignin a aquest llegat un valor superior o provin fefaentment la seva inexistència o que el seu valor és inferior al que resulta de l’aplicació d’aquest percentatge, prova que resulta “impossible”.

Per tant, a la valoració dels béns que el causant deixa en el seu decés, caldrà afegir el 3% relatiu a aquest conjunt de béns que és el llegat i el resultat, un cop descomptades les deutes i càrregues si n’hi ha, serà l’haver líquid hereditari i la base del càlcul de l’impost de successions.

Fins a l’any 2020 la jurisprudència del Tribunal Suprem incloïa en el concepte de llegat domèstic qualsevol dels béns que integraven l’herència, independentment de la seva naturalesa, per tant aquest 3% es calculava i s’incloïa fins i tot quan l’haver hereditari estava format únicament i exclusivament per comptes bancaris i productes financers.

No obstant això, en Sentències de 10 de març, 19 de maig de 2020 i 11 de juny de 2020 i de 21 de setembre de 2021, el Tribunal Suprem va canviar aquest criteri i va establir una nova interpretació de l’article 15 de la LISD.

En aquestes sentències el Tribunal Suprem va establir que no és correcta la idea que estableix l’article 15 LISD que el 3% del cabal relicte comprengui la totalitat dels béns de l’herència, sinó que s’hauria de calcular únicament, sobre aquells que puguin afectar-se, per la seva identitat, valor i funció, a l’ús particular o personal del causant, amb exclusió de tots els altres.

Per tant, d’acord amb la recent doctrina del Tribunal Suprem i d’acord amb el criteri administratiu de 21 de juliol de 2021 de l’Agència Tributària de Catalunya, no formen part de la base imposable del llegat domèstic els següents béns:

  • Els béns immobles que no estiguin destinats a la habitatge familiar o a l’ús personal del causant, per tant tots els immobles que estiguin cedits a tercers, és a dir, arrendats o fins i tot cedits gratuïtament a familiars.
  • Els béns i drets afectes a activitats professionals o econòmiques.
  • Les comptes corrents, valors, fons d’inversió i qualsevol actiu financer.
  • Accions i participacions de societats.

A més, en la seva Sentència del 17 de gener de 2023 (recurs 5087/2023), el Tribunal Suprem també s’ha pronunciat sobre un altre aspecte del llegat domèstic. Fins a aquesta sentència, si hi havia cònjuge supervivent, el valor del llegat podia veure’s reduït en un 3% del valor cadastral de la habitatge habitual del matrimoni, però a partir d’aquesta Sentència si el valor de la habitatge és superior al cadastral ha de prevaler el més alt d’ells i no és necessària la prova si el contribuent se sotmet als valors establerts per l’Administració pública, com per exemple el valor de referència publicat per les Gerències territorials del Cadastre.

A addwill, estem a la vostra disposició si desitgeu ampliar la informació i assessorament al respecte per part dels nostres experts professionals del departament civil. Podeu deixar la vostra consulta fent clic aquí.