Puc renunciar a una herència? T’expliquem breument com fer-ho i quines en són les conseqüències

En el marc del Dret civil català, regulat pel Llibre IV del Codi Civil de Catalunya (CCC), l’acceptació d’una herència no és obligatòria. La persona cridada a succeir pot optar per acceptar l’herència, acceptar-la a benefici d’inventari, o bé renunciar-hi.

Fonament legal

El Capítol I del Títol VI del Codi Civil de Catalunya tracta de l’acceptació i repudiació de l’herència. L’article 461-12 del CCC estableix expressament la possibilitat de renunciar a l’herència. Aquesta renúncia ha de fer-se de manera expressa i mitjançant escriptura pública davant notari. No s’admet la renúncia tàcita ni l’acceptació parcial de l’herència, però sí que es permet, en virtut de l’art. 426-16.6 CCC, que l’hereu beneficiat amb un llegat pugui acceptar l’herència i repudiar el llegat, i inversament.

Tal com disposa l’art. 461-12 CCC, no hi ha un termini per renunciar a l’herència, tot i que no es pot renunciar a una herència abans del decés de la persona. No obstant això, les persones interessades en la successió, inclosos els creditors, poden sol·licitar al notari que requereixi personalment la persona cridada a manifestar, en el termini de dos mesos, si accepta o repudia l’herència, amb l’advertència expressa que, si no l’accepta, es considerarà que la repudia.

Naturalesa i efectes

La renúncia a l’herència té caràcter irrevocable i els seus efectes són retroactius: es considera que el renunciant mai no ha estat hereu. En conseqüència, la porció hereditària a la qual s’ha renunciat passarà als cridats posteriors conforme a l’ordre successori establert per la llei, excepte si aquests també renuncien. En cas que es frustrin totes les crides, s’obrirà la successió intestada. En aquest cas, la persona cridada que repudia l’herència testamentària pot acceptar la intestada, però subjectant-se als llegats, fideïcomisos, condicions i altres càrregues que el testador hagi imposat.

A més, cal assenyalar que, un cop acceptada l’herència (de forma expressa o tàcita), ja no és possible renunciar-hi, excepte en casos excepcionals, com els vicis del consentiment.

Motius freqüents de renúncia

La renúncia pot obeir a múltiples raons, sent una de les més habituals l’existència de deutes hereditaris que superen el valor dels actius, que els béns que conformen l’adjudicació no siguin d’interès de l’hereu o legatari, o qüestions de caràcter personal o moral.

Cal destacar que renunciar a una herència per evitar que els creditors de deutes anteriors de l’hereu puguin cobrar constitueix una actitud deslleial davant la qual, en virtut de l’article 461-7 del CCC, els creditors poden cobrar els seus crèdits amb càrrec als béns de l’herència o sobre la quota d’herència repudiada si no hi ha altres recursos per cobrar-los. El dret dels creditors caduca al cap d’un any de la repudiació.

Tributació

  1. Qui renuncia de forma pura i simple a l’herència no estarà subjecte a tributació per l’Impost sobre Successions i Donacions. En aquest cas, la renúncia no implica una transmissió del dret a succeir per part del renunciant, sinó que es considera que el beneficiari de la renúncia adquireix els béns directament del causant. Els beneficiaris de la renúncia tributen per l’adquisició de la part repudiada o renunciada, aplicant el coeficient que correspongui a la quantia del seu patrimoni preexistent. Pel que fa al parentiu amb el causant, es té en compte el del renunciant o del que repudia quan tingui assenyalat un grau superior al que correspondria al beneficiari.
  2. En cas de renunciar a favor d’una persona determinada, en realitat ens trobem davant d’una cessió de drets. Això implica que el renunciant prèviament adquireix la titularitat i posteriorment fa una cessió a favor del beneficiari. En aquest supòsit, el renunciant haurà de tributar per l’Impost sobre Successions. Pel que fa al beneficiari, la tributació dependrà de si la renúncia s’ha realitzat de forma lucrativa, en aquest cas tributarà per l’Impost sobre Donacions, o de forma onerosa, en què tributarà per l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses.
  3. Finalment, cal tenir en compte que, en cas de renunciar a l’herència un cop prescrit l’impost (als quatre anys i sis mesos des del decés del causant), no es considera que hi hagi hagut acceptació per part del renunciant, però fiscalment es considera una donació, de manera que el beneficiari haurà de tributar per l’Impost sobre Donacions.

A addwill, estem a la teva disposició si vols ampliar informació i rebre assessorament sobre aquest tema per part dels nostres experts en dret civil. Pots deixar la teva consulta fent clic aquí.