La pensió alimentària —segons el Codi Civil (d’ara endavant, CC) o la prestació alimentària —segons el Llibre II del Codi Civil de Catalunya (d’ara endavant, CCC)— és una de les principals obligacions dels progenitors envers els seus fills. Es tracta d’una qüestió d’ordre públic i de caràcter imperatiu, a la qual no es pot renunciar, especialment quan els fills són menors d’edat, ja que està directament vinculada amb la responsabilitat parental.

A partir de la majoria d’edat dels fills, poden donar-se diverses circumstàncies que comportin l’extinció de la pensió alimentària, com ara la independència econòmica del fill/a quan s’incorpora de manera definitiva al mercat laboral, o l’extinció de la prestació alimentària per manca de relació entre el progenitor/a i el fill/a, entre altres supòsits.

En aquest article analitzarem els casos en què es pot acordar l’extinció d’una prestació alimentària per manca de relació entre el progenitor/a i el fill/a, regulat als articles 152.4 del CC i 237-13 del Llibre II del CCC.

Perquè es pugui produir l’extinció de la prestació d’aliments per aquest motiu, cal que concorrin els requisits següents:

  • Absència total de relació entre el progenitor/a i el fill/a, i que aquesta absència sigui prolongada en el temps, és a dir, que no sigui un simple distanciament.
  • Ha de ser greu i persistent.
  • La manca de contacte ha de ser imputable exclusivament al fill, sense justificació raonable, i sense que existeixi culpa per part del progenitor/a. És a dir, que el progenitor/a hagi intentat un acostament i mantenir la relació, però que hagi estat impossible restablir-la.

Cada cas s’ha d’analitzar de manera individualitzada, i serà essencial la prova que es pugui aportar: declaracions de les parts, prova testifical, documentació (per exemple, correus electrònics, WhatsApp o qualsevol altre tipus de comunicació), informes pericials i actuacions prèvies (com ara procediments de mediació, execucions de sentència o intents de visita a través de punts de trobada). Tot plegat ha de permetre acreditar que es donen els requisits esmentats.

La Sentència del Tribunal Suprem 104/2019, de 19 de febrer, va establir els requisits necessaris per acordar l’extinció de la pensió d’aliments per manca de relació entre el progenitor i els seus fills, que són:

  1. Intensa i rellevant,
  2. Manifesta i continuada en el temps, i
  3. Imputable únicament al fill.

També va assenyalar la necessitat d’acreditar estrictament aquests requisits, exigint-ne una aplicació restrictiva.

Per instar l’extinció de la prestació d’aliments, cal iniciar un procediment de modificació de mesures, d’acord amb el que preveu l’article 775 de la LEC. Segons la LO 1/2025, serà necessari haver tramitat prèviament un mecanisme alternatiu de resolució de conflictes (MASC) abans de presentar la sol·licitud, en cas que es tracti d’un procediment contenciós de modificació de mesures.

A continuació, us detallem jurisprudència rellevant:

1) Sentències que acorden l’extinció de la pensió d’aliments per manca de relació entre el progenitor i els seus fills:

  • Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, 15 de març de 2012.
  • Sentència de l’Audiència Provincial de Granada, 26 de maig de 2025.
  • Aute de l’Audiència Provincial de Castelló, 5 de març de 2025.
  • Sentència de l’Audiència Provincial d’Àlaba, 27 de març de 2024.
  • Sentència de l’Audiència Provincial de Las Palmas, 17 de gener de 2024.
  • Sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona, 15 de novembre de 2017.

2) Sentències que mantenen la pensió d’aliments en considerar que no es compleixen els requisits:

  • Sentència de l’Audiència Provincial de Saragossa, 16 de maig de 2025.
  • Sentència de l’Audiència Provincial de Balears, 29 de maig de 2025.
  • Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, 30 d’abril de 2025.
  • Sentència de l’Audiència Provincial de Jaén, 28 de novembre de 2024.
  • Sentència de l’Audiència Provincial d’Albacete, 13 de març de 2023.
  • Sentència de l’Audiència Provincial de Cantàbria, 15 de maig de 2020.

De l’anàlisi jurisprudencial es desprèn que el tercer requisit —que la manca de relació sigui imputable exclusivament al fill/a— és probablement el més determinant. Cal que quedi plenament acreditat que la ruptura de la relació ha estat una decisió unilateral del fill/a i que el progenitor que sol·licita l’extinció no ha contribuït a aquesta manca de relació.

A addwill estem a la vostra disposició si voleu ampliar la informació o rebre assessorament especialitzat per part dels professionals del nostre departament processal. Podeu contactar-hi a través del formulari.