Article sobre motius per fer valoracions d’empresa
Moltes empreses funcionen bé, fins que deixen de fer-ho entre socis.
Fa uns dies compartíem un article sobre les situacions en què una valoració d’empresa resulta útil més enllà d’una venda. Una de les que apareix amb més freqüència —i també una de les més delicades— està lligada a la relació entre socis.
No cal que hi hagi un conflicte obert. Sovint tot comença amb coses del tot normals: visions diferents sobre cap on ha d’anar el negoci, formes diferents d’entendre el risc o, simplement, moments vitals que ja no encaixen com abans. Durant un temps, tot això es pot gestionar. Però arriba un punt en què cal prendre decisions.
Quan dos socis volen coses diferents
Fa poc parlàvem amb una empresa on dos socis al 50% havien treballat junts durant anys sense friccions. Un tenia ganes de continuar invertint i fer créixer el negoci. L’altre preferia estabilitzar i reduir progressivament la seva exposició.
No hi havia mala relació. Però sí una decisió que no podien continuar ajornant.
I és en aquest punt on apareix la pregunta incòmoda: quant val la meva part?
El problema és que, sense una referència compartida, cadascú construeix la seva pròpia resposta. Un posa el focus en el potencial futur del negoci. L’altre dona més pes als riscos o al que ha costat arribar fins aquí. Cap dels dos s’equivoca del tot, però tampoc parlen exactament del mateix.
El resultat sol ser força previsible: converses que no avancen, cert desgast en la relació i decisions que s’ajornen més del que hauria.
Quan no es tracta que algú vulgui sortir, sinó que cal posar ordre
Hi ha un altre escenari, cada vegada més habitual: grups de socis que participen en diverses empreses amb percentatges que han anat canviant amb el temps. Negocis que han crescut, noves línies que s’han obert, decisions preses en el seu moment que avui ja no encaixen tan bé.
En aquests casos no es tracta que algú vulgui marxar. Es tracta de simplificar l’estructura, redistribuir participacions o separar negocis que han pres camins diferents.
Sobre el paper sembla raonable. Però quan s’hi entra de veritat, apareix el mateix problema de fons: com es fa de manera que tothom ho percebi com a just?
Perquè, al final, no s’estan intercanviant participacions sobre paper. S’està intercanviant valor real. I si no hi ha acord sobre quin és aquest valor, cada part tendeix a defensar la seva posició —sense mala fe, però amb interessos divergents— i el procés s’encalla.
El problema no és la voluntat: és la manca d’un punt de partida comú
En tots dos escenaris, el patró es repeteix. El problema rarament és que les parts no vulguin arribar a un acord. És que no disposen d’una base compartida des de la qual iniciar la conversa.
Una valoració ben plantejada ajuda precisament aquí: no resol totes les diferències, però posa una referència sobre la taula. Permet ordenar la discussió, reduir la càrrega emocional i parlar amb criteris més objectius. I, sovint, ajuda a entendre d’on surt el valor, cosa tan important —o més— que el número final.
Saber això amb antelació, abans que hi hagi cap urgència, és el que permet que una conversa difícil sigui ordenada en lloc de desgastant.
Un exemple tècnic
Un cas recent: dos socis al 50% d’una empresa industrial amb 12 M€ de facturació i 2,5 M€ d’EBITDA. Un volia continuar invertint; l’altre, reduir exposició. La primera dificultat va ser posar-se d’acord sobre la base. Es va treballar amb una valoració per múltiples de transaccions comparables (rang de 5,5x a 6,5x EBITDA sobre EV), contrastada amb un DCF a WACC del 9% i ajustada per actius no operatius (un immoble no productiu) i deute net. El resultat va ser un rang d’equity value entre 12,3 i 14,8 M€. Sobre aquesta base es va estructurar la sortida gradual del segon soci: compra inicial d’un 30% a preu fix i un 20% addicional amb earn-out a dos anys vinculat a l’EBITDA. Sense la valoració, la mateixa conversa portava mesos encallada. Amb el rang sobre la taula, es va tancar l’acord en sis setmanes.
Vols aprofundir en el teu cas?
Com a suggeriment, si vols valorar la teva situació concreta amb més detall, el departament de Finances Corporatives d’addwill —valoracions, M&A, due diligence, turnaround services i reestructuracions financeres— està a la teva disposició. Escriu-nos a dandreu@addwill.eu o a gboleda@addwill.eu i ho mirem junts.
En els propers articles abordarem altres situacions on la valoració té un pes important: els plans d’incentius per a directius, els processos de successió familiar i la presa de decisions estratègiques.
Seminari adwexecutive — octubre 2026
A Addwill estem organitzant un seminari sota el paraigua adwexecutive el mes d’octubre de 2026, on abordarem presencialment tant els motius que justifiquen una valoració com la manera de portar aquestes recomanacions a la pràctica en el dia a dia. Si vols conèixer els detalls i inscriure’t, els trobaràs a www.addwill.eu.
Autor:
Gerard Boleda
Soci del Departament Controlling & Reporting, addwill