Últimament, ha augmentat considerablement el nombre de consultes que rebem a addwill sobre com desheretar a un fill que no vol saber res dels pares, no els visita, ni els truca, i en ocasions, fins i tot, ni els hi permet veure els seus nets.
Si bé és cert que la llei preveu la figura del desheretament, ho limita exclusivament a causes molt taxades, les quals són interpretades molt restrictivament pels jutjats i tribunals. Per tant, és important tenir clar, que no es un tràmit senzill, ja que es necessita acreditar una justa causa i a més, comporta una dificultat emocional important per al testador i la seva família.
Quins son els efectes del desheretament?
El desheretat perd:
- El dret a la legítima i a poder succeir com hereu en cas de herència sense testament.
- El dret a percebre aliments per part del testador.
Cal tenir en compte que els fills o descendents del desheretat ocupen el seu lloc i conserven el dret a la legítima.
Quines son les causes de desheretament?
El desheretament cal fer-ho en testament, codicil o pacte successori.
L’article 451-17 del Codi Civil de Catalunya estableix que son causes de desheretament les següents:
a) Les causes d’indignitat establertes per l’article 412-3:
- Haver estat condemnat per haver o haver intentar matar dolosament al causant, al seu cònjuge o parella estable, o a algun descendent o ascendent del causant.
- Haver estat condemnat per haver comés dolosament delicte de lesions greus, delicte contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals del causant, el seu cònjuge o parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
- Haver estat condemnat per delicte de calumnies o fals testimoni contra el causant, havent-lo acusat d’un delicte per al que la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
- Haver estat condemnat per un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d’un representant legal d’aquesta.
- Pares que has estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill.
- El que ha induït al causant de forma maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, pacte successori o disposició per causa de mort o li hagi impedit fer-ho, així com el que, coneixent aquests fets, se n’ha aprofitat.
- El que ha destruir, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.
b) La denegació d’aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, als ascendents o descendents del testador, en els casos en que existeix la obligació legal de prestar aliments.
c) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.
d) La suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un net del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat.
e) L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si es per una causa exclusivament imputable al legitimat.
Aquesta última causa (falta de relació familiar) és la causa que ens trobem més habitualment i també la més conflictiva ja que suposa una major càrrega de la prova.
Com exemple, senyalem la Sentència del Tribunal Suprem (Civil), sec. 1ª, S 05-06-2024, nº 802/2024, rec. 5351/2019: El Tribunal Suprem anul·la el desheretament d’un pare a una filla ja que no considera provat que la filla hagués maltractat psicològicament al pare per no mostrar-li afecte, sent aquest qui l’havia abandonat sent una nena, al produir-se la separació matrimonial amb la mare. En el mateix sentit es pronuncien la Sentència del Tribunal Suprem (Civil), sec. 1ª, S 19-04-2023, nº 556/2023, rec. 2358/2019 i la Sentència del Tribunal Suprem (Civil), sec. 1ª, S 24-05-2022, nº 419/2022, rec. 577/2019.
Què passa si ens reconciliem?
El desheretament queda sense efecte sempre que es pugui provar la reconciliació per actes indubtables o per perdó del testador concedit en escriptura pública.
El legitimari pot impugnar el desheretament?
Si, el legitimari té quatre anys des de la mort del testador per impugnar el desheretament; bé perquè la causa de desheretament no estigués justificada o bé perquè s’hagués produït la reconciliació o perdó.
En cas que el legitimari al·legui inexistència de causa de desheretament, correspon a l’hereu la càrrega de prova que existia la causa. En cas de que el legitimari al·legui reconciliació o perdó, li correspon a ell acreditar la reconciliació o perdó.
Per tant, com hem dit, la possibilitat de desheretament del testador està molt limitada. Potser convindria revisar a nivell legislatiu aquesta institució sobre protectora dels fills en detriment de la llibertat del testador, per tal de posa-li límits i permetre que cadascú decideixi que fer amb els seus béns. Per exemple, es podria proposar limitar el dret a legítima només als fills menors de 25 anys.
A addwill, estem a la vostra disposició si desitgeu ampliar la informació i assessorament sobre aquest tema per part dels nostres experts professionals del departament civil. Podeu deixar la vostra consulta fent clic aquí.