La Llei 12/2023, pel dret a l’habitatge, i especialment el règim de contenció de rendes aplicable als contractes d’habitatge habitual, ha tingut un impacte directe en el mercat del lloguer. La seva aplicació ha provocat una reducció de l’oferta d’habitatges destinats a residència habitual i, alhora, un augment dels contractes de temporada, sovint utilitzats per eludir els límits legals sobre la renda.

Per fer front a aquesta situació, es va aprovar el Decret llei 6/2024, que va introduir l’article 66 bis a la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. Aquest establia que els contractes de temporada també quedarien subjectes a les mateixes normes que els d’habitatge habitual – fiança, determinació i actualització de la renda, i repercussió de despeses – quan responguessin a necessitats residencials, com ara motius professionals, laborals, d’estudis, mèdics o usos anàlegs.

El criteri clau per determinar si un arrendament és temporal no és la durada del contracte, sinó la seva finalitat: ús residencial versus ús de lleure, vacances o recreatiu. Aquesta regulació s’estén també als arrendaments per habitacions quan tenen finalitat d’habitatge.

Tot i això, el Decret llei va ser derogat el 23 de maig de 2024. Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2025, vigent des del 6 de gener de 2026, que recupera i consolida aquesta regulació. Els articles 66 bis i 66 ter de la Llei 18/2007 preveuen que els contractes de temporada queden sotmesos al règim de contenció de rendes establert per als arrendaments urbans.

A partir de l’entrada en vigor de la referida llei, la finalitat temporal s’ha de fer constar expressament al contracte i s’ha d’acreditar documentalment, dipositant la documentació amb la fiança. Si no es pot acreditar, el contracte es considera d’habitatge habitual, amb totes les garanties que això comporta per a l’arrendatari.

La llei també regula les pròrrogues: si l’arrendatari no acredita la causa de temporalitat o no demostra que té residència en un altre lloc, el contracte passa a regir-se com un arrendament d’habitatge habitual, amb la durada mínima legal i les pròrrogues corresponents des de la data del contracte inicial. El mateix s’aplica si es formalitza un nou contracte amb el mateix arrendatari i habitatge.

Pel que fa als arrendaments per habitacions, l’article 66 ter estableix que també queden sotmesos a la normativa d’arrendaments d’habitatge habitual. En zones de mercat residencial tensionat, la suma de les rendes dels diversos contractes vigents en un mateix habitatge no pot superar la renda màxima aplicable al conjunt de l’habitatge.

En definitiva, la nova normativa reforça el control sobre els contractes de temporada i per habitacions, limitant-ne l’ús indegut i assegurant l’aplicació correcta de les normes dels arrendaments d’habitatge habitual.

Des d’addwill, estem a la teva disposició per analitzar qualsevol cas concret i assessorar-te en l’adaptació a aquesta nova regulació amb criteri i seguretat.