El passat 20 de març va entrar en vigor el Reial decret llei 6/2023, aprovat pel Govern espanyol en data 19 de desembre de 2023 i convalidat pel Congrés dels Diputats en data 10 de gener de 2024. L’aprovació de la citada regulació ha vingut motivada, entre altres, per la transformació digital en què es troba immersa l’Administració de l’Estat i amb la finalitat última de donar compliment a un objectiu clar: utilitzar els nous instruments i eines tecnològiques per a una millor i més eficient gestió dels recursos públics en el marc de l’Administració de Justícia.

Pel que fa a la reforma de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, destaca la introducció d’una sèrie de modificacions legislatives que persegueixen dotar de major celeritat als litigis, sense minvar les garanties processals ni els drets de les parts.

Pel que aquí ens interessa, assenyalem les següents novetats:

1) Creació de la denominada “carpeta justícia“. Es tracta d’un sistema posat a disposició de cada ciutadà a través del qual es pot accedir als expedients en els quals sigui part o interessat i tramitar les comunicacions que se li efectuïn en relació amb els mateixos.

2) En l’àmbit del judici verbal, s’ha augmentat la quantia del mateix de 6.000 a 15.000 euros. Això significa que, en els assumptes tramitats per quantia, es decidiran en judici verbal tots aquells la quantia dels quals no excedeixi de 15.000 euros. A més, també es tramitaran per judici verbal els processos en els quals s’exerceixin accions individuals relatives a condicions generals de contractació, accions de reclamació de quantitat de juntes de propietaris, amb independència de la quantia, i les accions de divisió de cosa comuna.

Aquesta ampliació de l’àmbit material del judici verbal afavorirà que molts procediments que abans havien de resoldre’s pels canals del judici ordinari, es tramitin pels canals del judici verbal d’una forma molt més ràpida i beneficiosa per a les parts. Sense perjudici de l’anterior, hem de tenir en compte que aquesta modificació també té un impacte negatiu en el sistema de recursos, ja que les Sentències dictades en assumptes tramitats pel judici verbal per raó de la quantia no tenen accés al recurs de cassació.

Finalment, en els judicis verbals, els informes pericials es podran presentar en el termini de 30 dies des de la presentació de la demanda o de la contestació, quan no fos possible aportar-los juntament amb aquestes. Es fan extensives les diligències finals a l’àmbit del judici verbal.

3) En relació amb les notificacions, el canvi més rellevant el trobem en els supòsits de persones jurídiques que estiguin legalment obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb l’Administració Pública. En aquests casos, els actes de comunicació passaran a practicar-se per mitjans electrònics i, concretament, els tràmits de primer emplaçament o citació, també s’efectuaran per mitjans electrònics.

En aquests supòsits, s’enviarà un avís a la persona jurídica afectada indicant-li que té una comunicació pendent a la seva disposició i, en el cas que transcorrin tres dies sense que el destinatari accedeixi al seu contingut, la comunicació es publicarà per la via del Tauler Edictal Judicial Únic.

Aquesta modificació suposa un canvi molt rellevant, ja que el Tribunal Constitucional ja havia deixat clar en la seva Sentència número 47/2019, de 8 d’abril, que el primer emplaçament havia de realitzar-se en paper.

Per tot això, les empreses afectades hauran de tenir un control absolut de les plataformes electròniques a les quals els puguin arribar notificacions judicials, així com del Tauler Edictal Judicial Únic.

4) Amb la finalitat de donar compliment a l’objectiu d’utilitzar els mitjans tecnològics actualment disponibles per a una millor i més eficient gestió de l’Administració de Justícia, s’estableix la preferència que els actes processals se celebren de forma telemàtica, sense perjudici de certes excepcions i sempre que les oficines judicials tinguin a la seva disposició els mitjans tècnics necessaris per a això.

Les declaracions o interrogatori de parts, testimonis i perits es preveuen com una excepció en la qual sí es requereix la presència física, però es permet sol·licitar la declaració de forma telemàtica quan resideixin en un municipi diferent del del Tribunal.

Si bé és cert que aquesta nova regulació introdueix el mandat legal de dotar a l’Administració de Justícia dels mitjans tècnics que fossin necessaris, haurem d’esperar bastant temps fins que això sigui una realitat en tots els partits judicials.

5) En relació amb els recursos, el recurs d’apel·lació, oposició i, si escau, impugnació, es presentarà directament davant el Tribunal superior que ho resoldrà. A més, s’ha suprimit el recurs extraordinari per infracció processal, per la qual cosa, contra les Sentències dictades per les Audiències Provincials només cabrà recurs de cassació.

Totes aquestes modificacions seran aplicables exclusivament als procediments judicials iniciats amb posterioritat a la data d’entrada en vigor del Reial decret llei 6/2023.

Resulta evident que l’ambiciosa reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil operada pel Reial decret llei 6/2023 introdueix importants canvis dels quals haurem d’estar pendents.

A addwill, estem a la vostra disposició si desitgeu ampliar la informació i assessorament expert per part dels nostres professionals del departament processal. Podeu contactar a través del formulari.