Amb l’entrada en vigor de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, i les modificacions introduïdes a la Llei d’Enjudiciament Civil (en endavant, LEC), aquells propietaris considerats “grans tenidors” —és a dir, amb més de deu habitatges i, en determinades comunitats autònomes com Catalunya, amb més de cinc— es van veure obligats a complir dos requisits abans d’interposar un procediment judicial de desnonament o d’execució que comportés la recuperació de la possessió d’un habitatge.

Aquests dos requisits, que es van configurar com a requisits de procedibilitat, eren: en primer lloc, verificar si l’arrendatari o la persona ocupant de l’immoble es trobava en situació de vulnerabilitat; i, en segon lloc, tramitar un procediment d’intermediació o conciliació mitjançant el qual s’oferís un lloguer social a l’arrendatari o ocupant, sempre que es constatés aquesta situació de vulnerabilitat.

Aquests tràmits eren obligatoris i acumulatius per al propietari o arrendador, és a dir, només es podia iniciar el segon pas si es constatava prèviament la vulnerabilitat de la persona ocupant.

Posteriorment a l’entrada en vigor de la “Llei d’habitatge”, es va interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, sol·licitant la nul·litat de diversos articles i disposicions de la norma. En aquest recurs es va argumentar, entre altres aspectes, que els requisits previs imposats als grans tenidors abans d’interposar una demanda de desnonament o d’execució vulneraven el dret a la defensa i l’article 24 de la Constitució espanyola (en endavant, CE).

En data 29 de gener de 2025, el Tribunal Constitucional va dictar la Sentència núm. 26/2025, publicada al BOE el 28 de febrer de 2025, mitjançant la qual es va declarar la inconstitucionalitat dels esmentats requisits de procedibilitat per als grans tenidors en els procediments de desnonament i execució. En concret, es van anul·lar i declarar inconstitucionals els apartats 6 c) i 7 de l’article 439 de la LEC, així com els apartats 1 i 2 de l’article 655 bis, i, per extensió, l’article 685.2 de la LEC.

L’anul·lació dels apartats 6 c) i 7 de l’article 439 de la LEC implica que, quan el propietari o arrendador considerat gran tenidor interposi una acció prevista als números 1r, 2n, 4t i 7è de l’apartat 1 de l’article 250 de la LEC relativa a un habitatge, ja no serà un requisit per a l’admissió de la demanda acreditar la situació de vulnerabilitat econòmica de la persona contra qui s’interposa l’acció, ni serà necessari sotmetre’s prèviament al procediment de conciliació o mediació establert per les autoritats competents.

En conseqüència, els grans tenidors ja no tenen l’obligació de tramitar aquests dos requisits abans de presentar una demanda de desnonament o execució per recuperar la possessió de l’habitatge: no hauran d’acreditar si existeix una situació de vulnerabilitat ni tramitar el procediment d’intermediació per oferir un lloguer social.

Per a més informació, podeu contactar amb el departament processal d’addwill per fer una consulta professional a través del correu comunicacio@addwill.eu, del telèfon 934 875 200 o fent clic aquí. Estarem encantats d’atendre-us.