Recentment s’ha publicat la sentència del Tribunal Suprem de 25 de juliol de 2023, recurs 2334/2021, on s’estableix un criteri favorable als contribuents en relació amb el tractament tributari de les retribucions i indemnitzacions percebudes pels administradors i alts directius en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
En la seva sentència, el Tribunal Suprem estableix una jurisprudència rellevant que aclareix l’aplicabilitat de la reducció per rendiments irregulars a l’IRPF, actualment fixada per la Llei de l’IRPF en una reducció del 30% (anteriorment 40%) pels anomenats rendiments “irregulars”, que són aquells que tinguin un període de generació superior a dos anys o els qualificats reglamentàriament com a obtinguts de forma notòriament irregular en el temps (números clausus).
Igualment, la Sentència confirma el criteri jurisprudencial ja consolidat que el personal d’alta direcció té una indemnització mínima per acomiadament o cessament de set dies de salari per any treballat amb un màxim de sis mensualitats, la qual està exempta a l’IRPF.
Tractament fiscal de les indemnitzacions als administradors i alts directius
- Exempció de la indemnització per acomiadament per al personal d’alta direcció: El Tribunal Suprem confirma que el personal d’alta direcció, per aplicació de l’estatut dels treballadors i les seves normes de desenvolupament, té dret a una indemnització mínima, indisponible i exempta a l’IRPF, en virtut de l’article 7.e) de la Llei 35/2006 de l’IRPF. Aquesta indemnització, per acomiadament o cessament, equival a set dies de salari per any treballat amb un màxim de sis mensualitats. Aquesta conclusió es basa en criteris jurisprudencials previs i es manté ferma.
- Reducció per rendiments irregulars del 30%: Les retribucions i indemnitzacions percebudes pels administradors, considerades rendiments del treball, poden acollir-se a la reducció per rendiments irregulars del 30% establerta a la Llei de l’IRPF, sempre que s’hagin generat en un període superior a dos anys. En el cas objecte de judici, s’aplica aquesta reducció a l’excedent percebut per l’alt directiu respecte de la indemnització mínima, sent aquest el cas més habitual on s’aplicarà aquesta reducció.
Dret de la Unió Europea i la teoria del vincle
La sentència també aborda la teoria del vincle a la llum del Dret de la Unió Europea i argumenta que, d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, no es pot utilitzar la teoria del vincle per “fer de pitjor condició” els treballadors que també són administradors en comparació amb aquells que no ocupen aquesta doble posició. Això significa que no es pot discriminar els treballadors en funció de si són administradors o no a efectes fiscals i, en general, a tots els efectes.
Conclusions i possibilitat de reclamar la devolució d’ingressos indeguts
En resum, aquesta sentència del Tribunal Suprem aclareix, entenem que de manera definitiva, les regles quant al tractament fiscal a l’IRPF de les indemnitzacions rebudes pels alts directius i administradors.
En aquest sentit, s’hauria d’analitzar qualsevol situació jurídica no consolidada per part d’un contribuent (administrador o alt directiu) que no hagués aplicat en el seu impost personal l’exempció o la reducció per irregularitat en les indemnitzacions rebudes en anys anteriors, als efectes de poder sol·licitar en el seu cas una devolució d’ingressos indeguts en el seu IRPF.
A addwill estem a la vostra disposició per facilitar-vos informació més detallada o assessorament personalitzat en aquest tema.
Podeu contactar a través del telèfon +34 934 875 200 o de l’email info@addwill.eu, o fent clic aquí.