Està previst que, a finals de febrer o a mitjans de març, es publiqui el Pla Anual de Control Tributari i Duaner 2026, en el qual l’Agència Tributària fixarà les directrius prioritàries d’actuació per reforçar el compliment de les obligacions fiscals.

Com ha estat habitual en els darrers exercicis, és previsible que aquest Pla inclogui un apartat específic relatiu a les operacions entre parts vinculades, així com una intensificació de les actuacions de comprovació en matèria de preus de transferència.

En aquest context, resulta oportú identificar quines són les operacions que, en la pràctica, generen una major conflictivitat, especialment en l’àmbit de les petites i mitjanes empreses.

1. Compravendes de béns intragrup

En les operacions de compravenda entre entitats vinculades, l’Administració sol centrar l’anàlisi en tres aspectes principals:

a) Anàlisi funcional i perfil de risc

És imprescindible definir amb precisió l’anàlisi funcional de cada part intervinent, identificant:

  • Les funcions efectivament desenvolupades
  • Els actius utilitzats
  • Els riscos assumits
  • L’aportació real de valor

La coherència entre el perfil funcional i la rendibilitat obtinguda constitueix un dels eixos centrals de revisió per part de l’Agència Tributària.

b) Segmentació de resultats

No és infreqüent que, tot i situar-se la rendibilitat global d’una entitat dins de rangs de mercat, l’Administració qüestioni els marges quan, en segmentar per línies de negoci o tipologia d’operació, s’observen desviacions significatives.

Per aquest motiu, és recomanable dur a terme una anàlisi comptable detallada i segmentada, distingint clarament entre:

  • Operacions realitzades amb parts vinculades
  • Operacions realitzades amb tercers independents
  • Línies d’activitat diferenciades

L’absència d’una segmentació adequada sol esdevenir un punt de fricció rellevant en seu inspectora.

c) Selecció i rebuig de comparables

L’elaboració del benchmarking i, en particular, els criteris de selecció i exclusió de comparables, constitueixen un dels principals focus de discussió tècnica.

La consistència metodològica, la traçabilitat de la recerca i la correcta justificació documental resulten determinants per sostenir la posició del contribuent.

2. Serveis prestats intragrup

Els serveis intragrup continuen sent una de les àrees amb un nivell més elevat d’ajustos.

a) Realitat i utilitat del servei (benefit test)

L’Agència Tributària pot qüestionar la necessitat o utilitat del servei prestat per la matriu a les seves filials, requalificant-lo, si escau, com a servei a l’accionista.

Correspon al contribuent acreditar:

  • La prestació efectiva del servei
  • El benefici o utilitat obtinguts per l’entitat receptora
  • La inexistència de duplicitats

La manca d’evidència documental sol ser determinant en aquest àmbit.

b) Costos i criteris de repartiment

Cal justificar adequadament:

  • La naturalesa i quantia dels costos incorreguts a l’entitat prestadora
  • La seva vinculació amb els serveis efectivament prestats
  • L’objectivitat i racionalitat dels criteris d’imputació utilitzats

Els sistemes de repartiment poc transparents o excessivament genèrics solen generar ajustos.

c) Valoració

En el cas dels serveis de baix valor afegit, les Directrius de l’OCDE preveuen un enfocament simplificat que admet l’aplicació d’un marge estàndard.

Per a la resta de serveis —especialment els de caràcter estratègic, tècnic o especialitzat— la valoració haurà de basar-se en comparables adequats o en una anàlisi econòmica coherent amb el principi de plena competència.

3. Operacions de finançament intragrup

Les operacions financeres entre parts vinculades presenten igualment un elevat grau de conflictivitat.

a) Coherència contractual i execució efectiva

L’incompliment de les condicions pactades en contractes de préstec (terminis, garanties, calendari d’amortització, tipus d’interès) pot utilitzar-se com a argument per qüestionar la mateixa naturalesa de l’operació.

b) Capacitat d’endeutament

Quan l’entitat prestatària no hauria pogut obtenir finançament en condicions comparables al mercat, l’Administració pot analitzar la possible requalificació de l’operació com:

  • Aportació de socis
  • Instrument de capital
  • O, en determinats supòsits, donació

L’acreditació de la capacitat de retorn i de la racionalitat econòmica del finançament és un element clau.

c) Estructures de cash pooling

En estructures de tresoreria centralitzada, l’Administració examina:

  • La coherència dels tipus d’interès aplicats
  • La correcta delimitació de funcions i riscos
  • La remuneració del pool leader

La jurisprudència recent del Tribunal Suprem ha posat de manifest que el pool leader no pot apropiar-se d’una rendibilitat desproporcionada si les seves funcions es limiten a tasques de coordinació i gestió sense assumir riscos financers significatius.

4. Relacions soci–societat

En l’àmbit de les relacions entre socis i les seves societats, es distingeixen diversos escenaris especialment sensibles:

a) Ús de béns socials afectes a l’activitat

Quan un soci utilitza gratuïtament béns titularitat de la societat afectes a l’activitat (per exemple, immobles o vehicles), la regularització pot plantejar-se d’acord amb la normativa d’operacions vinculades.

Si el bé ha estat adquirit exclusivament per a l’ús personal del soci, la regularització sol articular-se conforme a l’article 25.1.d) de la Llei de l’IRPF, relatiu a rendes en espècie.

La doctrina recent del TEAC ha analitzat les implicacions d’aquests supòsits en termes d’ajustos primaris i secundaris.

b) Operacions de doble vincle

Les estructures en què intervenen:

  • Una societat operativa
  • Una societat holding que presta serveis
  • El soci persona física que percep una retribució

presenten una especial complexitat.

La doctrina administrativa ha examinat supòsits en què la societat intermèdia aporta un escàs valor afegit, defensant l’aplicació del mètode de cost incrementat i traslladant la major part de la rendibilitat al soci persona física.

c) Retribució d’administradors i persones físiques vinculades

La retribució d’administradors no constitueix una operació objectivament comparable en sentit estricte.

Tanmateix, quan la persona física és designada per una societat administradora i la relació es qualifica com a prestació de serveis, la remuneració pot ser revisada des de la perspectiva del principi de plena competència.

L’absència de comparables directes no impedeix que l’Administració examini la raonabilitat econòmica de la retribució pactada.

5. Reestructuracions i intangibles

Finalment, les reestructuracions empresarials —incloent-hi deslocalitzacions, traspassos de negoci o canvis en l’assumpció de riscos— i les operacions relatives a actius intangibles constitueixen àmbits d’elevada complexitat tècnica.

En aquests casos, l’anàlisi funcional, la correcta delimitació de riscos i la identificació del valor generat per cada entitat resulten determinants.

L’increment de la litigiositat en matèria d’operacions vinculades no respon únicament a qüestions formals, sinó a la necessitat d’acreditar de manera consistent la coherència econòmica de les estructures adoptades.

La documentació adequada, l’alineació entre forma i substància i l’anticipació de riscos constitueixen avui elements essencials d’una adequada política de compliment tributari.

Per a qualsevol consulta, el nostre equip d’experts fiscals d’addwill està a la vostra disposició. Podeu deixar la vostra consulta fent clic aquí; estarem encantats d’ajudar-vos.