El Tribunal Suprem en una sentència de 15 de setembre de 2021, ha resolt que per calcular l’amortització deduïble d’immobles arrendats a efectes d’IRPF quan van ser adquirits per herència o donació, s’ha d’incloure en el cost d’adquisició satisfet: el valor del bé adquirit en aplicació sobre l’Impost sobre Successions o Donacions o el seu valor comprovat en aquests gravàmens.
El cost d’adquisició satisfet s’aplicarà tant per a les adquisicions oneroses com gratuïtes. Aquest cost, és determinat segons les normes de l’impost sobre Successions o Donacions, és a dir, el consignat en l’escriptura de donació o d’adquisició de l’herència o el comprovat per l’administració.
La sentència implica una major semblança entre els immobles adquirits a títol lucratiu o gratuït amb els adquirits a títol onerós, que declaraven un rendiment més gran. Ara, els dos tipus d’immobles, tenen fixat l’ús del cost d’adquisició satisfet per determinar la base de l’amortització.
Per tant, els immobles adquirits per herència o donació, consideraran com a cost d’adquisició satisfet: l’import de valoració que figura en l’escriptura. Ja no es tindrà en compte les despeses i tributs inherents a l’adquisició, en la majoria dels casos, el 3% sobre el valor cadastral.
D’acord amb el contingut d’aquesta Sentència, l’Administració Tributària hauria de modificar el criteri que venia mantenint en els últims anys en el sentit de considerar que en les adquisicions d’immobles per herència o donació només podia considerar-se com a cost d’adquisició satisfet el cost corresponent a les despeses i els tributs inherents a l’adquisició de l’immoble (és a dir, el cost de l’Impost de Successions) que haguessin estat satisfets per l’adquirent.