La successió hereditària a Espanya presenta notables diferències entre el veïnatge civil comú i el veïnatge civil català. Explorarem aquestes divergències, focalitzant-nos en les conseqüències de l’absència de testament i en les particularitats testamentàries en cada context.

I Successió Sotmesa al Dret Civil COMÚ:

I.A. Conseqüències de la defunció sense haver atorgat testament:

La regulació dels hereus legals sense testament apareix en el Codi Civil des de l’article 912. Aquest és l’ordre dels hereus en cas de no haver atorgat testament:

  • Els hereus són els descendents, és a dir, els fills; en absència d’aquests, l’herència passa als nets. Si existeix cònjuge, rep 1/3 de la part de millora en usufructe vitalici.
  • En absència de descendents, hereten els ascendents, els pares, i en cas de premoriència, els avis. En aquest cas, si hi ha cònjuge, rep la meitat dels béns en usufructe vitalici.
  • En la falta de fills, nets i pares, el cònjuge hereta la totalitat.

I.B. Havent atorgat Testament:

a) Dins del dret comú, tenen condició de legitimaris:

  • Fills, nets, besnéts (hereus forçosos), ja siguin matrimonials o no, o adoptius, tenen dret a la llegítima d’un terç dels béns i deutes dels pares, dividits equitativament.
  • Pare, avis, besavis: en cas que no hi hagi fills del difunt ni altres descendents, la part que la llei els reserva amb caràcter obligatori serà la meitat de la herència.

b) S’ha d’assignar un “terç de millora” de l’herència entre els descendents, la distribució de la qual pot ser desigual entre ells. La participació en aquest terç no és uniforme, ja que el testador pot determinar com es distribueix entre els fills legitimaris.

c) El “terç de lliure disposició” de l’herència permet al testador assignar-lo a qualsevol persona, fins i tot a un tercer que no sigui familiar.

d) El cònjuge vidu, en absència de separació legal o de fet en morir el consort, només rep l’usfructe del terç de millora si hi ha fills o descendents, segons el que s’ha mencionat anteriorment.

En absència de fills, el cònjuge vidu rep l’usufructe de la meitat de l’herència si hi ha pares presents i de dos terços si no hi ha ni fills ni pares del difunt.

II. Successió Sotmesa al Dret Civil CATALÀ:

II. A. Conseqüències de la defunció sense haver atorgat testament:

  • Els descendents, és a dir, els fills, hereten la nua propietat dels béns; en cas de mort d’un fill, la seva part passa als seus fills, els nets del causant.
  • L’esposa o parella de fet té dret a l’usfructe vitalici de tots els béns hereditaris.
  • En absència de fills o descendents, l’esposa o parella de fet del difunt es converteix en hereva UNIVERSAL, amb dret de llegítima per als progenitors vius.

II. B. Havent Atorgat Testament:

a) El testador pot triar lliurement hereus, mantenint la llegítima establerta en 1/4 de l’herència, a menys que siguin desheretats.

  • Els legitimaris a Catalunya són els fills i els seus descendents (nets, besnéts), amb dret a la llegítima dividida equitativament.
  • Si no hi ha descendents, els legitimaris seran els pares del difunt. Finalment, i en absència de descendents i progenitors, la llegítima no passaria als avis.

b) El cònjuge vidu o parella supervivent té dret a fer servir l’habitatge conjugal i, si és el cas, rebre manteniment del patrimoni del difunt durant l’any següent al decés. Els requisits inclouen no haver-se separat, no ser usufructuari universal, no tornar-se a casar ni conviure amb una altra persona. A més, no ha de descuidar els fills comuns abans que acabi l’any de viduïtat per mantenir el dret.

En definitiva, en el règim successori català, el cònjuge es col·loca per davant dels ascendents, a diferència del règim comú on està darrere dels fills i ascendents. A més, la parella de fet no hereta en el dret comú ni és cridada en una declaració abintestato.

A addwill, estem a la vostra disposició si desitgeu ampliar la informació i assessorament al respecte per part dels nostres experts professionals del departament civil. Podeu deixar la vostra consulta fent clic aquí.