El Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord ha deixat de ser Estat membre de la Unió Europea passant a ser considerat un tercer país des del 31 de gener de 2020, un cop ratificat l’Acord sobre la Retirada del Regne Unit de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (o «Acord de Retirada»). No obstant això, després de llargues negociacions i un període transitori, aquesta retirada desplega els seus efectes fiscals des de l’1 de gener de 2021, afectant tant a operadors econòmics com a persones físiques.

És important tenir en compte, però, que l’Acord de Retirada incorpora un Protocol especial sobre Irlanda / Irlanda de Nord que es va aprovar in extremis per donar resposta a situacions específiques d’aquests territoris, derivats entre d’altres, de la circumstància que comparteixen territori insular amb la República d’Irlanda, que sí que forma part de la Unió Europea.

Una de les primeres conseqüències que s’han produït, a l’ésser considerat el Regne un tercer Estat, és que els empresaris establerts en aquest país ja no tindran dret a la devolució de les quotes d’IVA que suporten a Espanya pel mecanisme de devolució de l’article 119 de la llei de l’Impost del Valor Afegit ( “llei de l’IVA”), aplicable als empresaris de la Unió Europea i ho hauran de fer a través de l’article 119 bis, a partir de l’1 de gener.

Aquest últim article constitueix la transposició de la tretzena Directiva 86/560 / CEE de Consell, de 17 de novembre de 1986, en matèria d’harmonització de les legislacions dels Estats membres a l’efecte de procedir a la devolució de l’IVA als subjectes passius no establerts en el territori de la Comunitat, Illes Canàries, Ceuta o Melilla.

Recordem que un dels requisits fonamentals per a la seva aplicació era, concretament, el de l’existència de reciprocitat de tracte amb l’estat d’establiment del sol·licitant, de manera que l’IVA suportat a Espanya només serà retornat si, en aquest cas el Regne Unit, retorna l’IVA suportat als empresaris espanyols.

En aquest sentit, i com era d’esperar, el passat 5 de gener es va publicar la Resolució de la Direcció general de Tributs, de 4 de gener, sobre la devolució de l’IVA als empresaris o professionals establerts en els territoris del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, que reconeix aquesta reciprocitat amb les següents limitacions de les quotes suportades:

a) Per béns i serveis adquirits que no s’afectin l’activitat empresarial o professional.

b) Per béns i serveis que es destinin a la revenda.

c) Per béns i serveis d’espectacles o serveis de caràcter recreatiu.

d) Per l’adquisició d’un vehicle automòbil o el 50 per cent de l’IVA suportat pel seu lloguer o arrendament financer.

La resolució és coherent amb l’existència de l’esmentat Protocol per a Irlanda de Nord ja que s’acorda que aquest territori forma part de la Unió Europea en tot allò relatiu als lliuraments, adquisicions intracomunitàries i importacions de béns. Això vol dir dues coses: d’una banda, els empresaris podran sol·licitar la devolució de les quotes d’IVA suportades per aquestes operacions relatives a béns a Irlanda de Nord com fins ara, és a dir, pel mecanisme de l’article 119 de la llei de l’IVA i de l’altra, pel que fa a les quotes suportades en prestacions de serveis, s’aplicarà el mecanisme de l’article 119 bis amb les limitacions establertes.

Així mateix, és també requisit per sol·licitar la devolució per als no establerts a la Unió Europea l’obligatorietat de nomenar, amb caràcter previ, un representant que sigui resident a Espanya (territori d’aplicació de l’IVA) que és l’encarregat de complir les obligacions formals i que respon solidàriament si la devolució fos improcedent.

Els efectes del Brexit s’estenen a l’aplicació de l’IVA i amb la legislació duanera en general, per a tots els operadors econòmics. Sense anar més lluny, qualsevol operació d’introducció de béns al Regne Unit (a excepció d’Irlanda de Nord) per empreses espanyoles serà considerat una exportació des del punt de vista espanyol i una importació al Regne Unit (a excepció d’Irlanda de Nord ), i viceversa. En definitiva, que ja no serà considerat ni lliurament ni adquisició intracomunitària..

La conseqüència directa és que aquests intercanvis comercials estan ja subjectes a tots els tràmits i formalitats duaneres per verificar el compliment de la legislació comunitària així com, si és el cas, a l’obtenció de prèvia autorització o certificat de les autoritats competents, amb independència que existeixi acord sobre la inexistència d’aranzels o contingents sobre mercaderies. Això succeeix respecte dels productes agroalimentaris, per exemple, a l’estar subjectes a autorització o certificat que s’haurà de tramitar telemàticament als serveis d’inspecció abans de despatxar-los, a través de les seves plataformes informàtiques.

Addicionalment, l’IVA en les importacions de béns es meritarà i liquidarà en el moment de la importació per la Duana, excepte que l’empresa opti per l’aplicació del règim de l’IVA diferit, per al que haurà de presentar declaracions mensuals. Si no es tracta d’una gran empresa i el seu període de declaració és trimestral, podrà optar per modificar el seu període de declaració donant-se d’alta en el Registre de devolució mensual (REDEME). No obstant això, haurà de valorar la contrapartida que suposarà estar obligada a portar llibres mitjançant el sistema de Subministrament immediat d’Informació (SII).

Un altre efecte gens menyspreable en l’economia actual és que, a aquells empresaris que subministrin béns a clients particulars de Regne Unit no els serà aplicable el règim de vendes intracomunitàries a distància, excepte per a lliuraments a residents a Irlanda de Nord.

Pel que fa a altres aspectes formals, atès que les operacions realitzades entre Espanya i el Regne Unit deixen de qualificar-se com intracomunitàries, no hauran de informar-se a través de la declaració recapitulativa model 349. Tampoc es tindrà l’obligació d’identificar-se mitjançant NIF-IVA.

Finalment, els impostos especials es meritaran en el moment de la importació de les mercaderies procedents del Regne Unit com ara begudes alcohòliques o tabac manufacturat.

També l’adquisició i prestació de serveis es veurà afectada, per exemple, amb l’aplicació de les regles de localització que preveuen els articles 69 i 70 LIVA, ja que a l’haver deixat de pertànyer el Regne Unit a la Unió Europea, li serà d’aplicació la regla especial d’ús efectiu de l’article 70.Dos. Això significarà que estaran subjectes a l’IVA espanyol els serveis següents quan es localitzin al Regne Unit però la seva utilització o explotació efectiva s’efectuï en el territori d’aplicació de l’IVA:

1.º Els llistats en l’article 69.Dos, el destinatari sigui un empresari o professional actuant com a tal: cessions i concessions de drets de propietat intel·lectual o industrial, fons de comerç, publicitat, assessorament, auditoria, enginyeria, advocacia, experts fiscals, tractament de dades i el subministrament d’informacions, assegurances i financers, arrendaments de béns mobles corporals.

2.º La mediació en nom i per compte d’altri el destinatari sigui un empresari o professional.

3.º L’arrendament de mitjans de transport.

4.º Els serveis prestats per via electrònica, de telecomunicacions, de radiodifusió i de televisió.

No de menor importància, en un entorn econòmic globalitzat, són les conseqüències de la no aplicació d’aquelles normes de tipus tècnic que simplifiquen l’aplicació de l’IVA com ara les aplicables a operacions triangulars o les normes de subministrament i instal·lació, a les empreses que estiguin registrades únicament al Regne Unit a l’efecte de l’IVA. Això pot requerir que es registrin en qualsevol altre estat de la UE, el que pot suposar una oportunitat de negoci per als assessors fiscals de la resta de països, com Espanya.

En definitiva, d’ara endavant caldrà analitzar des d’aquest prisma les operacions comercials en què intervingui el Regne Unit i, en alguns casos, replantejar l’esquema operatiu de les mateixes a fi d’una una major optimització en l’IVA..

“Article publicat per la Directora del Departament Fiscal d´addwill Sònia Buxaderas, al num. 333 de la revista Món Jurídic”