El Tribunal Suprem ha fallat recentment de manera contrària a sentències anteriors, canviant així el tractament dels interessos de demora abonats en les devolucions d’ingressos indeguts a efectes de l’Impost sobre la Renda (IRPF).
En aquesta nova sentència estableix que els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària estan subjectes a IRPF, ja que els consideren un guany patrimonial que ha d’estar integrat a la renda general.
L’Alt Tribunal entén que l’IRPF és l’impost que grava tota la renda global acumulada pel contribuent. Per això s’ha d’agrupar a l’impost esmentat el total dels rendiments, guanys i pèrdues patrimonials i les imputacions de la renda.
Ara bé, encara que la regla general és el gravamen de totes les rendes que afecten el contribuent, es permet com a excepció l’exoneració d’algunes al gravamen. Per això s’han de concretar els casos en què no s’entén com a realitzat el fet imposable i els supòsits d’exempció, i en ocasions puntuals poden eximir el deure de contribuir malgrat que el fet imposable s’hagi produït.
Pel que fa als interessos que l’Agència Tributària paga com a indemnització pels danys econòmics causats als contribuents, com és el cas dels interessos de demora en una devolució d’ingressos indeguts després d’una sentència judicial, això es considera com una compensació pels drets econòmics afectats. El Tribunal considera que aquesta situació és similar a altres casos en què es perceben interessos, com per exemple a conseqüència del retard en l’abonament d’una expropiació.
Encara que l’Administració Tributària sigui la responsable de causar la lesió dels drets econòmics del contribuent en fer un ingrés que posteriorment es determina que és indegut per una sentència judicial, l’òrgan jurisdiccional entén que la solució no ha de ser diferent.
Als efectes de la qualificació d’aquesta renda, la decisió judicial aplica la norma de l’IRPF que estableix que quan l’alteració en el valor del patrimoni procedeixi de les incorporacions de béns o drets que no derivin d’una transmissió, la renda posada de manifest s’integrarà a la base imposable general del contribuent, la qual cosa significa que, per regla general, aquesta renda estarà subjecta a uns tipus més elevats que si s’integra a la base imposable de l’estalvi.
És important valorar que la sentència va tenir dos vots particulars que discrepen i consideren que els interessos de demora en la devolució d’ingressos indeguts no haurien d’estar subjectes a IRPF.
El principal argument d’aquests vots particulars és que, tal com es feia referència a la sentència anterior, quan es reemborsen al contribuent els interessos que ha suportat de manera indeguda, no es genera un guany patrimonial, sinó que es produeix un reequilibri patrimonial.
Els diners tornats no augmenten el patrimoni del contribuent, sinó que simplement torna on il·legalment va sortir. La posició jurídica i econòmica del contribuent no millora en rebre la quantitat reemborsada, ja que l’objectiu d’aquesta devolució és restablir la situació anterior a l’acte il·legal, tal com ho ordena la llei.
D’altra banda, es manifesta que no té sentit negar el caràcter deduïble dels interessos que el contribuent suporta i considerar subjectes a impostos els interessos associats a la devolució d’ingressos indeguts.
En conclusió, amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem ha establert que els interessos de demora abonats per l’Agència Tributària en tornar ingressos indeguts estan subjectes a IRPF, considerant-los un guany patrimonial que ha de ser integrat a la renda general.
Aquest canvi suposa una modificació a la jurisprudència prèvia i ha generat controvèrsia, com evidencien els dos vots particulars que discrepen de la decisió majoritària.
Entenem que és especialment gravós per al contribuent i que provoca un enriquiment injust per a l’Administració el fet que es destaca en els vots particulars, és a dir, que veient la situació del contribuent en la seva globalitat no es produeix un guany patrimonial sinó un reequilibri patrimonial, perquè l’ingrés obtingut no ha augmentat en conjunt el patrimoni del contribuent, sinó que el torna a la situació patrimonial que li va ser lesionada indegudament.
Tot i això, la sentència es basa en la interpretació de la normativa tributària, que estableix que l’IRPF grava tota la renda global acumulada pel contribuent, i en la consideració dels interessos de demora com a indemnització per danys als drets econòmics.
En qualsevol cas, aquesta decisió del Tribunal Suprem tindrà un impacte significatiu en la tributació de les devolucions d’ingressos indeguts i en el tractament dels interessos de demora en general, cosa que evidencia la importància de la interpretació i aplicació de la normativa fiscal al nostre sistema jurídic.
A addwill, estem a la vostra disposició si desitgeu ampliar la informació i l’assessorament respecte d’aquesta qüestió per part dels nostres experts professionals del departament fiscal. Podeu deixar la vostra consulta fent clic aquí.