A l’empresa familiar és habitual i idoni establir mecanismes que permetin regular la successió del negoci familiar, el govern i direcció de l’empresa familiar. Quan es produeix la defunció d’un dels socis de l’entitat familiar, obligatòriament les accions o participacions socials que ostentava passen als seus hereus. En conseqüència, les disposicions successòries que s’adoptin en el si de la família empresària, i que regulin la transmissió mortis causa de la propietat del capital social, jugaran un paper essencial per al manteniment de l’empresa familiar com a tal.
L’empresa familiar es topa amb una gran dificultat, consistent en la rigidesa dels estatuts socials, que deixa poca llibertat de moviment. El mecanisme utilitzat per solucionar aquesta problemàtica ha estat la subscripció d’acords privats entre els diferents membres de la família, comunament coneguts com protocols familiars. A grans trets, es poden definir com un compromís que adquireixen els socis de l’empresa familiar de cara a la continuïtat de la mateixa i per garantir el seu llegat a futures generacions.
El protocol familiar ajudarà al fet que:
- Els acords assolits en el si del Protocol, en qüestions crítiques per a l’empresa i les persones, contribueixen a la unió i cohesió del col·lectiu familiar, conformant-lo com un equip.
- La fixació de requisits i nivells d’exigència en l’exercici de les funcions eleva la professionalitat de la gestió de l’empresa familiar.
- L’existència de regles de joc clares i definides fomenta l’equitat i el reconeixement del mèrit, a més d’excloure la possibilitat d’eventuals conflictes originats per greuges comparatius o situacions ambigües.
En aquest sentit, les recomanacions del protocol es dirigeixen a evitar la fragmentació de l’empresa i a afavorir la continuïtat de la mateixa en el si familiar. Per tant, el protocol familiar pot limitar, en certa mesura, la manera en què els membres de la família disposen dels drets referents a l’empresa familiar. No obstant això, tot i que el protocol estableixi determinades directrius a seguir pels familiars que el subscriuen, caldrà traslladar les normes establertes en el mateix als lleres previstes pel dret civil, a través d’un testament o pacte successori (o, si escau, d’una donació, si es volgués que la transmissió es fes en vida del causant).
A més, hi ha diversos mecanismes testamentaris d’eficàcia per garantir la continuïtat i el control de l’empresa familiar, així com per evitar, en la mesura del possible, conflictes entre la pluralitat d’hereus que comparteixen drets sobre un cabal hereditari.
En primer lloc, el testador pot preveure en el testament la partició de l’herència de manera que adjudiqui als hereus que consideri més adequats per dirigir l’empresa familiar una participació que els asseguri el control del capital social de la mateixa. En aquest sentit, és recomanable regular aquests extrems en el protocol familiar.
En conclusió, les disposicions testamentàries s’erigeixen com un instrument essencial perquè el capital de l’empresa familiar es mantingui en mans dels membres de la família després de la mort d’algun dels seus socis, i malgrat que les directrius a seguir s’han de establir en el protocol familiar de l’empresa, és fonamental que els socis traslladin aquest contingut a la seva disposició successòria.