Durant el 2023 es va establir jurisprudència sobre el dret al dividend del soci, i que entenem convenient repassar, considerant les dates en les quals ens trobem i la proximitat de l’aprovació per part de moltes empreses de l’exercici natural.

El dret del soci al dividend no és més que el dret a participar dels guanys de la societat i la Sentència del Tribunal Suprem de data 11 de gener de 2023 ha estat rellevant pel fet que va determinar que, juntament amb la petició d’anul·lació de l’acord social d’aplicació del resultat, també es pot sol·licitar addicionalment la condemna a la societat a una determinada distribució entre els socis.

D’aquesta manera, la Sentència posa el focus principal en el comportament de la majoria en l’adopció de l’acord relatiu a la distribució del benefici, és a dir, si la no distribució respon o no a una necessitat raonable d’acumular benefici per part de la societat imposat de forma abusiva per part de la majoria en detriment del soci minoritari.

És per això que, no havent-se acreditat la necessitat raonable de la no distribució de dividends, el criteri del Tribunal Suprem establert en la Sentència és que “a l’anul·lació de l’acord social li ha de seguir la condemna a la societat a repartir els beneficis injustificadament retinguts, ja que, d’altra manera, no es podria impedir eficaçment la persistència en l’abús”, apel·lant així a la tutela judicial efectiva del soci minoritari.

Tanmateix, també és cert que no s’estructura com una possibilitat generalitzada d’exercir davant qualsevol tipus de falta de repartiment, ja que en els supòsits que han generat el precedent, les condicions de fet són molt similars a l’efecte de determinar:

  1. si existeix una necessitat raonable d’acumular beneficis, és a dir, que es tracti d’un acord que no respongui a una necessitat raonable de la societat que atresora fons en excés i sense cap justificació (resultats dels quals, en aquest cas concret, no era necessari retenir, ja que la Societat en si tenia fons propis més que suficients per poder afrontar qualsevol tipus d’obligació a la qual pogués estar sotmesa);
  2. si realment l’acord de falta de repartiment respon a un interès del soci majoritari i, per tant, a un interès propi i no a un interès social (en el supòsit de fet, la societat finançava al soci majoritari, l’òrgan d’administració del qual amb càrrec retribuït es beneficiava d’aquest finançament, i a qui, en conseqüència, li interessava la retenció del benefici); i
  3. si s’ocasiona un perjudici injustificat als altres socis, privant-los de tot rendiment econòmic (en el cas concret, s’havia cessat al soci minoritari com a administrador, el càrrec del qual era retribuït, havent, en conseqüència, deixat de percebre cap quantitat tant com a retribució com dividends, mentre que el soci majoritari sempre se’n veia beneficiat per aquest finançament).

Per tot això, per determinar com procedir en els tancaments d’exercici i repartiment de resultats, s’haurà d’estar al cas per cas, i dur a terme un estudi detallat.

Des d’addwill, estem a la vostra disposició si necessiteu més informació o voleu rebre assessorament sobre temes mercantils. No dubteu a contactar amb els nostres experts del departament a través del telèfon 934 875 200, el correu electrònic comunicacio@addwill.eu, o fent clic aquí.