La Sentència del Tribunal Suprem 985/2025, de 15 de juliol, marca un punt d’inflexió en la valoració dels sistemes de cash pooling.
Encara que el seu impacte es reflectirà en la documentació de l’exercici —inclòs el model 232 d’operacions vinculades—, la rellevància real d’aquesta doctrina va molt més enllà del compliment formal. Suposa un canvi d’enfocament en la gestió i remuneració de la tresoreria intragrup
Què ha canviat
El cas analitzat pel Suprem abordava dues qüestions presents en la majoria d’estructures de cash pooling:
- Asimetria en els tipus d’interès
El grup aplicava tipus més alts a les retirades de fons que a les aportacions de liquiditat. - Qualificació creditícia aplicable
La filial espanyola defensava el seu rating individual, mentre l’Administració exigia aplicar el del grup.
El Tribunal va fixar dos criteris amb efectes immediats:
- Simetria en els tipus d’interès
Els tipus aplicats a aportacions i retirades han de ser equivalents, tret de justificació excepcional. El pooler no pot apropiar-se d’un marge financer propi d’un banc, ja que les seves funcions solen ser administratives i de baix risc.
- Rating del grup
La valoració creditícia s’ha de realitzar a nivell de grup, reflectint el finançament centralitzat i la distribució conjunta de riscos.
Impacte per als grups multinacionals
Més enllà dels tecnicismes, la sentència obliga a redefinir el paper del pooler: és un simple gestor de liquiditat o un veritable centre financer que assumeix riscos?
D’aquesta resposta depenen tres aspectes clau:
- La remuneració adequada.
- La possibilitat de justificar asimetries.
- I la documentació que haurà de reflectir-ho.
El focus es desplaça dels tipus d’interès cap a la realitat econòmica: quin valor i quins riscos assumeix realment l’entitat centralitzadora.
Què convé revisar abans del tancament
Amb la campanya del model 232 a l’horitzó, les empreses haurien d’aprofitar el tancament del 2025 per revisar les seves estructures de cash pooling en tres fronts:
- Polítiques de tipus d’interès
Revisar els diferencials entre tipus deutors i creditors i valorar si existeixen motius funcionals que els justifiquin. A la majoria de casos, l’opció més prudent serà aplicar tipus simètrics i remunerar el pooler amb un fee per serveis administratius. - Anàlisi funcional
Documentar quines funcions desenvolupa el pooler, quins riscos assumeix i quins actius utilitza.
L’evidència operativa (decisions, responsabilitats, exposició a pèrdues) serà determinant per sostenir qualsevol excepció.
- Coherència documental
El model 232 reflectirà aquest anàlisi, però ha d’entendre’s com la conseqüència d’una política ben dissenyada, no com el seu punt de partida.
Quan es pot mantenir l’asimetria
El Tribunal no prohibeix tota diferència de tipus, però exigeix una justificació sòlida i documentada.
Podria ser admissible quan el pooler:
- Gestiona activament la liquiditat del grup.
- Assumeix riscos de crèdit o de tipus de canvi.
- Administra cobertures o línies de finançament externes.
En aquests casos, la remuneració addicional ha de basar-se en contractes clars, benchmarking i evidència contemporània.
Conclusió: actuar abans del 2026
La STS 985/2025 converteix el cash pooling en una àrea prioritària de revisió per als grups multinacionals.
El model 232 serà només l’expressió documental d’una estratègia més profunda: demostrar que les condicions financeres intragrup reflecteixen la realitat econòmica i compleixen el principi de plena competència.
El moment d’actuar és ara:
- Revisar les polítiques de tresoreria.
- Reforçar l’anàlisi funcional.
- Adaptar la documentació abans del tancament del 2025.
El nostre despatx assessora grups multinacionals en la revisió d’estructures de cash pooling, l’actualització de polítiques de preus de transferència i la preparació de documentació conforme a la nova doctrina del Tribunal Suprem.
Per a qualsevol consulta, el nostre equip d’experts fiscals d’addwill està a la vostra disposició. Podeu deixar la vostra consulta fent clic aquí; estarem encantats d’ajudar-vos.