La Sala Social del Tribunal Suprem, en la seva sentència de 10 de juny de 2026 (rec. 2081/2025), acaba de definir amb molta claredat quan un acord transaccional signat després d’un acomiadament té un veritable efecte alliberador, és a dir, quan tanca realment la porta a una posterior demanda del treballador.
El cas de fons ho il·lustra bé: empresa i treballador subscriuen un pacte privat després de l’acomiadament, en què l’empresa en reconeix la improcedència i ofereix una indemnització inferior a la legal, comprometent-se ambdues parts a formalitzar-lo posteriorment davant del servei de conciliació (SMAC). Quan arriba aquest moment, el treballador es nega a signar. El pacte continua sent vàlid? El Tribunal Suprem respon que sí, i estableix els requisits per determinar-ho.
Els 6 elements clau que exigeix l’Alt Tribunal perquè la transacció tingui eficàcia extintiva:
- Claredat i desglossament econòmic: el document ha de detallar cada concepte liquidat, inclosa la indemnització derivada de l’extinció del contracte.
- Pagament efectiu o compromís de pagament: no n’hi ha prou amb una simple promesa; ha de quedar constància que l’empresa paga efectivament o es compromet a fer-ho.
- Distància temporal: ha d’existir un marge de temps raonable entre l’acomiadament i la signatura de l’acord; la simultaneïtat entre tots dos actes no és compatible amb una transacció vàlida.
- Consentiment lliure de vicis: aquest requisit es reforça especialment si el treballador compta amb assistència (per exemple, d’un representant) o disposa de temps suficient per valorar el document abans de signar-lo.
- Una indemnització inferior no invalida el pacte: si queda acreditat que va ser una concessió conscient en el marc d’una transacció real sobre un dret incert, és perfectament lícita. Transigir, recorda el Tribunal Suprem, és precisament això: que cada part cedeixi alguna cosa a canvi d’evitar el litigi.
- La conciliació posterior no és imprescindible: si el pacte ja identifica la controvèrsia, recull concessions recíproques i reflecteix una acceptació inequívoca per part del treballador, la seva eficàcia extintiva no depèn que es ratifiqui davant del SMAC. La negativa posterior a signar-lo en aquell tràmit no anul·la un negoci jurídic que ja havia quedat perfeccionat.
En definitiva, el Tribunal Suprem aporta seguretat jurídica tant a les empreses com als treballadors que negocien una sortida pactada: si el document és clar, hi ha pagament o un compromís real de pagament, ha transcorregut un temps raonable des de l’acomiadament i el treballador ha pogut prendre la decisió amb totes les garanties, el pacte és vàlid, encara que posteriorment alguna de les parts es faci enrere davant del SMAC.
Una sentència que convé tenir molt present en qualsevol procés de negociació de baixes o acomiadaments.
Per a més informació o assessorament, contacta amb el nostre departament jurídic laboral. Pots trucar al +34 93 487 52 00, enviar un email a comunicacio@addwill.eu o fer clic aquí.
Cristina Alcaraz
Sòcia
Departament Jurídic Laboral