La Sala Social del Tribunal Suprem fixa un criteri clar i diferenciat per a la incapacitat temporal i per als permisos retribuïts, posant fi a un dubte habitual en la gestió de nòmines i convenis col·lectius (Sentència: 28 de maig de 2026).
S’ha d’abonar el plus d’assistència quan un treballador està de baixa mèdica o gaudeix d’un permís retribuït?
És una pregunta recurrent en la gestió de convenis col·lectius, i el Tribunal Suprem acaba de donar-hi resposta.
El conflicte té l’origen en el conveni col·lectiu d’una empresa que excloïa l’abonament d’aquest plus davant de qualsevol absència a la feina, incloses aquelles legalment justificades. El Tribunal Suprem ha revisat aquesta regulació i estableix una diferència essencial entre dues situacions que, sovint, es tracten per igual sense ser-ho: la incapacitat temporal i els permisos retribuïts.
Què determina la sentència
- La incapacitat temporal no genera dret al plus
Durant la baixa mèdica, el contracte de treball queda suspès: cessa l’obligació de treballar i, amb ella, la d’abonar el salari, que és substituït per la prestació de la Seguretat Social. En no existir meritació salarial, el plus d’assistència tampoc es genera.
- Els permisos retribuïts sí que el mantenen
La situació canvia amb els permisos de l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors. En ser absències que la mateixa llei qualifica com a retribuïdes, el treballador conserva el dret a la seva retribució ordinària, i el plus d’assistència no es pot excloure d’aquesta únicament pel fet de gaudir del permís. Per tant, en el cas present, el plus d’assistència sí que es genera.
- Tots els permisos legals queden protegits
El Suprem corregeix el criteri de l’Audiència Nacional i estén aquesta protecció a tots els permisos retribuïts legalment previstos: matrimoni, defunció de familiars, canvi de domicili, entre d’altres.
- El conveni no pot rebaixar el mínim legal
Els permisos retribuïts són un dret reconegut per llei. Cap conveni col·lectiu no pot buidar-lo de contingut eliminant-ne conceptes salarials, com aquest plus, que formen part de la retribució ordinària.
La clau és la naturalesa jurídica de cada situació: la incapacitat temporal suspèn el contracte de treball, mentre que els permisos retribuïts mantenen vigent la relació laboral i el dret a percebre el salari.
Conseqüències pràctiques per a empreses i RRHH
Aquesta doctrina obliga a revisar la regulació i l’aplicació dels plusos d’assistència, puntualitat o presència en molts convenis col·lectius. A partir d’ara, les empreses han de tenir present que:
- No es merita el plus d’assistència durant la incapacitat temporal, en estar suspès el contracte de treball.
- Sí que s’ha d’abonar durant els permisos retribuïts previstos legalment, per formar part de la retribució ordinària.
En definitiva, el Tribunal Suprem fixa una doctrina que aporta seguretat jurídica i delimita amb precisió quan aquests complements salarials poden deixar d’abonar-se i quan s’han de mantenir malgrat l’absència del treballador. Una sentència d’especial interès per a empreses i departaments de RRHH, en particular en aquells sectors els convenis dels quals regulen plusos d’assistència, puntualitat o presència.
Necessites revisar el teu conveni o política salarial?
«A addwill, el nostre Departament de Laboral Contenciós pot analitzar l’impacte d’aquesta sentència en la teva empresa i ajudar-te a adaptar la regulació dels teus plusos salarials a la nova normativa.No dubtis a contactar amb nosaltres: escriu-nos a [email] o truca’ns al [telèfono].
Autora:
Tania Marchante
Associate
Departament Laboral Contenciós, addwill