El règim fiscal especial per a expatriats és un règim opcional disponible només per als que es desplacen a Espanya per treballar i convertir-se en residents fiscals a Espanya, en conseqüència, hi ha dos requisits bàsics que han de complir-se. Llavors, el primer pas per poder qualificar és obtenir la residència espanyola.

1-REQUISITS DE LA RESIDÈNCIA FISCAL A ESPANYA

La Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques estableix que hi ha tres condicions diferenciades, que poden complir per adquirir la condició de resident fiscal a Espanya.

Cal destacar que una persona física pot ser considerada resident fiscal a Espanya si es compleix alguna de les tres situacions que descriurem (és suficient si es compleix alguna).

a) La regla dels 183 dies

La primera condició per esdevenir resident fiscal a Espanya és estar més de 183 dies durant l’any natural.

En el cas de països o territoris qualificats com a paradisos fiscals, l’Administració Tributària espanyola podrà exigir prova d’estada en aquest paradís fiscal durant un termini de 183 dies dins l’any natural.

b) Regla dels principals interessos econòmics

Una altra condició per ser considerat resident fiscal a Espanya és que el contribuent emplaci les seves activitats o interessos econòmics, directament o indirectament a Espanya.

Aquesta condició s’ha d’interpretar com una comparació de les activitats entre Espanya i altres països i també es pot tenir en compte la ubicació dels actius o despeses en aquesta comparació.

c) La regla del centre d’interessos vitals

Finalment, la condició final que pot aplicar-se per ser considerat resident fiscal a Espanya consisteix a tenir un cònjuge no separat legalment i / o fills menors d’edat a càrrec que resideixin a Espanya.

2-REQUISIT DE DESPLAÇAR-SE A ESPANYA PER TREBALLAR

El segon requisit que cal complir és que el trasllat a Espanya es produeixi per motius laborals. Pot semblar bastant simple, però sol ser el més problemàtic de tots.

Possibles tipus de treball:

a) Nova relació laboral amb una empresa espanyola

SI decideix traslladar-se a Espanya per iniciar una nova relació laboral amb un ocupador a Espanya. Això s’aplica a tot tipus de relacions laborals, incloses les ordinàries, les relacions especials (directors d’empresa, artistes, presos, estibadors, etc.) o les relacions estatutàries (principalment servidors públics), excepte les relacions especials d’esportistes professionals, que s’exclouen expressament del règim d’expatriats especials.

b) Trasllat a Espanya mantenint la relació laboral original

SI el teu ocupador d’un altre país et va traslladar a Espanya, sense ser contractat per una altra empresa. En aquest cas, per complir amb el requisit, necessitaria una carta del seu ocupador sol·licitant el trasllat a territori espanyol. El seu ocupador ha de registrar a l’Agència Tributària Espanyola.

c) Convertir-se en director d’una empresa a Espanya

Si es va traslladar a Espanya per l’adquisició de la condició de conseller d’una empresa espanyola. L’òrgan de govern d’una societat és el responsable últim de la direcció i representació de la societat, d’acord amb el que estableix la Llei de societats de capital i els estatuts socials. Aquest òrgan pot estar format per un sol membre (director únic) o un grup de membres (junta directiva). En ambdós casos et convertiries en conseller (no és una relació laboral, encara que sí és compatible).

Si ha adquirit la condició de conseller a Espanya, o està a punt de fer-ho, llavors, per complir amb el requisit de la RETD, no pot posseir directament o indirectament el 25% o més de les accions de l’empresa.

El trasllat a Espanya

La normativa del règim de Expats exigeix ​​que el trasllat a Espanya es produeixi com a conseqüència de la nova feina a Espanya. No obstant això, el reglament no diu quan es considera que existeix aquest vincle causal, pel que pot ser necessari presentar proves per convèncer les autoritats fiscals.

Per exemple, un llarg període de temps entre els dos moments (mudar-se a Espanya i començar a treballar) pot ser un indicador, entre altres factors a considerar, que no existeix tal relació causal; però, també hi ha diferents tipus d’evidència per provar la causalitat.