Hem informat recentment de l’entrada en vigor del RDL 29/2026, dictat pel Govern d’Espanya. Tanmateix, la seva aprovació i el seu contingut definitiu poden canviar si la Diputació Permanent no el convalida o decideix tramitar-ne les disposicions com a projecte de llei. Considerem útil mostrar una comparativa inicial i succinta entre la normativa estatal i l’autonòmica, per saber de quina manera pot afectar a Catalunya.
Objecte i àmbit
El RDL 29/2026 i la normativa catalana coincideixen sobretot en el lloguer de temporada i per habitacions; en la resta de matèries es complementen i s’apliquen de manera acumulada a Catalunya.
El RDL 29/2026 és una norma estatal d’habitatge: lloguer, desnonaments, fiscalitat i oferta assequible. A Catalunya no hi ha una única llei equivalent, sinó un conjunt de normes.
Marc i vigència del RDL 29/2026
El RDL 29/2026, de 6 d’octubre, està en vigor des del 8 d’octubre de 2026, però de manera provisional.
Com que es tracta de legislació civil, processal i de tributs estatals, les seves mesures s’apliquen directament a Catalunya. Allà on les dues normatives regulen el mateix, cal complir-les totes dues.
Resum comparatiu per matèries
- Lloguer de temporada
Estatal. La temporalitat es vincula al fet que el llogater es desplaci des del seu habitatge habitual. Ha de respondre a una causa real, expressa i acreditable. La durada serà superior a 31 dies i, com a regla general, no excedirà els 12 mesos, tret que la causa persisteixi de manera justificada. Sense justificació, amb una durada superior sense causa o amb encadenaments, s’aplica el règim d’habitatge habitual.
Catalunya. La Llei 11/2025 regeix des de l’1 de gener de 2026 i el vincula a una necessitat d’habitatge transitori, amb una llista de causes admeses: raons professionals o laborals, estudis, atenció o assistència mèdica, situacions provisionals (com ara esperar el lliurament d’un habitatge o tornar a la residència habitual) i altres usos anàlegs. Queden fora els de finalitat exclusivament recreativa, de vacances o d’oci, que es regeixen per les normes d’ús diferent del d’habitatge de la LAU, i el contracte ha d’indicar la finalitat vacacional i la residència permanent de l’arrendatari.
Els contractes temporals no vacacionals segueixen les normes d’habitatge habitual pel que fa a renda, actualització, fiança i despeses. A les zones tensionades han de respectar l’índex de referència.
Diferència. L’Estat afegeix un màxim general de 12 mesos i un mínim de 31 dies. Catalunya afegeix el dipòsit documental i la subjecció expressa a l’índex.
- Lloguer per habitacions
Estatal. La suma de les rendes de les habitacions no pot superar la renda de l’habitatge complet.
Catalunya. La mateixa regla, limitada a zones tensionades. Afegeix superfície mínima per persona i ocupació màxima.
Diferència. La regla estatal és general; la catalana suma requisits d’habitabilitat.
- Actualització de rendes i pròrrogues
Estatal. L’increment anual no pot superar la variació de l’IRAV. Fins al 31 de desembre de 2027 regeix un límit extraordinari del 2 %, i no hi ha pujada si la renda ja supera el límit del sistema d’índexs. Es preveu una pròrroga extraordinària, a sol·licitud del llogater, de fins a 2 anys, entre d’altres per a contractes la pròrroga obligatòria dels quals acabi abans del 31 de desembre de 2028.
Catalunya. Sense regles pròpies vigents. La seva llei de contenció de rendes de 2020 va ser anul·lada en aquests aspectes pel Tribunal Constitucional el 2022. S’aplica el règim estatal de la Llei 12/2023.
Diferència. No hi ha divergència: regeix l’estatal.
- Desnonaments de persones vulnerables
Estatal. Suspensió fins al 31 de desembre de 2030 per a persones vulnerables sense alternativa habitacional. En desnonaments per impagament, l’Administració té 2 mesos per oferir allotjament o pagar el que es reclama. Si no actua, queda subrogada en el deute i no s’escau el llançament mentre duri la vulnerabilitat.
Catalunya. La Llei 1/2022 obliga a oferir lloguer social abans de demandar, també per venciment del contracte o ocupació sense títol. L’obligació recau en els grans tenidors: més de 10 immobles residencials a Espanya o 5 o més habitatges a Catalunya, estiguin o no en zona tensionada.
Diferència. L’Estat actua en el procés ja iniciat; Catalunya, com a requisit previ per demandar. Les dues proteccions s’acumulen.
- Tanteig i retracte
Estatal. Reforça el dret de l’arrendatari en vendes conjuntes de l’habitatge amb altres actius. Exigeix imputar un preu amb criteris objectius i elimina la renúncia anticipada.
Catalunya. El dret és de la Generalitat. S’aplica a transmissions d’habitatges en zones tensionades el titular dels quals sigui un gran tenidor persona jurídica inscrit. Els habitatges adquirits es qualifiquen permanentment com a HPO de règim general.
- Compres especulatives
Estatal. Fins al 31 de desembre de 2030 es limiten les adquisicions gratuïtes o per menys del 70 % del valor de mercat de les entitats incloses, amb excepcions per a fins socials.
Catalunya. La proposició de llei per limitar aquestes compres no està en vigor. El 4 d’agost de 2026 el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que vulnera el dret de propietat i la seguretat jurídica. El dictamen no és vinculant i el Govern s’ha compromès a modificar-ne el text. Sí que regeix un ITP del 20 % en les compres d’habitatge per grans tenidors.
- Habitatges i allotjaments turístics
Estatal. Des de l’1 de desembre de 2026 tributen al 10 % d’IVA els lloguers d’habitatges moblats amb serveis hotelers o amb estades de fins a 30 nits, llevat de l’excepció de l’habitatge habitual de l’arrendador. Els ajuntaments de zones tensionades podran aplicar recàrrecs d’IBI als allotjaments turístics.
Catalunya. El Decret llei 3/2023 afecta 262 municipis, que han d’adaptar el seu planejament per admetre l’ús turístic. Els titulars tenen 5 anys per obtenir la nova llicència o cessar l’activitat. El Tribunal Constitucional el va avalar el 13 de març de 2025.
Diferència. Enfocament fiscal enfront d’urbanístic. Tots dos règims se sumen.
- Fiscalitat del lloguer en l’IRPF
Estatal. Els llogaters amb base imposable inferior a 33.007,20 € es poden deduir el 10 % del lloguer. Els propietaris tenen reduccions del rendiment net de fins al 100 %. Les SOCIMI suporten un gravamen especial del 25 % sobre certs beneficis no distribuïts.
Catalunya. El tram autonòmic preveu una deducció del 10 % del lloguer de l’habitatge habitual, amb un topall de 1.000 € per habitatge, restringida a determinats col·lectius i rendes.
Diferència. A priori compatibles si es compleixen els requisits de cadascuna. Convé confirmar-ho amb el text definitiu i els criteris de l’AEAT.
El Departament Civil-Immobiliari seguirà de prop la tramitació dels reials decrets i us informarem de qualsevol novetat rellevant. Quedem a la vostra disposició per a qualsevol consulta sobre com us poden afectar aquestes mesures.
Departament Civil-Immobiliari, addwill