El treball remot, una nova manera de treballar actualment en auge a causa de l’actual crisi sanitària, que pot derivar en conflictes de residència fiscal quan el país des d’on es realitza el treball de forma remota és diferent del país on el pagador resideix, per la qual cosa es generen certs dubtes en la subjecció d’aquests rendiments entre estats.

Una recent consulta de la Direcció General de Tributs (V0194-21) aporta certa llum als dubtes generats per aquesta nova manera de treballar. La consulta estudia el cas d’una persona física, el pagador resideix al Regne Unit, exigint-li presencialitat en aquest país per un mínim de dies, però ell resideix habitualment a Espanya, on desenvolupa el seu treball de forma remota. D’acord amb la normativa de cada estat es pot considerar resident fiscal en els dos països.

La consulta diferencia els rendiments de la feina percebuts en funció de la seva obtenció. Els obtinguts pel treball realitzat al país on es troba el seu pagador, diferenciant-los dels obtinguts pel teletreball realitzat a Espanya.

La consideració de residència fiscal en el mateix país on resideix el seu pagador, o contràriament, la determinació de la seva residència fiscal a Espanya, determinaran la potestat de país pagador per poder considerar aquestes retribucions subjectes.

La consulta preveu dos supòsits, en primer lloc, la consideració de resident fiscal a Espanya, on recorrent al Model de Conveni de l’OCDE, s’estableix que el treball realitzat s’entendrà realitzat on l’empleat estigui físicament present no podent estar subjecte a imposició en l’estat de la font de les retribucions.

Contràriament, en el supòsit de considerar-se resident fiscal en el mateix país on resideix el seu pagador, pels treballs realitzats des d’Espanya de forma remota, els dos països ostenten la potestat compartida per gravar aquests rendiments, on el conveni per evitar la doble imposició signat entre països establirà la manera d’eliminació de la doble imposició.

Com veiem, la DGT determina que els rendiments obtinguts de manera “remota”, d’acord amb el criteri de territorialitat, amb independència d’on resideixi el pagador, podran ser gravats al país des d’on es realitza el treball en forma remota.