El Tribunal Suprem ha donat un cop dur a les tesis que venien defensant els òrgans de revisió de l’Administració Tributària, en la debatuda qüestió de la deduïbilitat de les retribucions dels administradors.

Segons una recent sentència de l’Alt Tribunal, si aquestes retribucions estan degudament registrades a la comptabilitat i no es qüestiona la prestació de serveis corresponents, llavors no es poden aplicar arguments relacionats amb liberalitat o despeses contràries a l’ordenament jurídic per negar la deduïbilitat de la despesa a l’Impost sobre Societats.

A més, el tribunal ha reafirmat la seva oposició a l’abús de formalitats, especialment en situacions on l’entitat que realitza els pagaments té un únic soci. També s’han desestimat els efectes fiscals de la teoria del vincle, segons la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Durant anys, l’Administració tributària ha debatut la deduïbilitat de les retribucions de consellers i administradors, argumentant que no es compleixen totalment o parcialment els requisits formals establerts en la normativa mercantil. Això ha afectat totes les retribucions pagades a consellers i administradors, incloent les derivades de les seves funcions executives, no només les que remuneren les seves funcions representatives i deliberatives. En certs casos, la teoria del vincle s’ha aplicat quan el conseller o administrador exerceix un càrrec directiu elevat o funcions executives, la qual cosa porta a què la relació laboral quedi absorbida per la relació mercantil.

En el cas concret jutjat en aquesta sentència, l’Alt Tribunal ha fallat a favor de la deduïbilitat d’aquest tipus de retribucions, tenint en compte les següents circumstàncies fàctiques:

  • Les retribucions corresponien a treballadors amb una relació d’alta direcció que també havien estat nomenats consellers de l’empresa.
  • Tot i que les retribucions estaven degudament documentades i registrades, no s’havien aprovat per la junta general d’accionistes, tot i que l’entitat tenia un únic soci i no es qüestionava la realitat dels serveis prestats.

Així, en aquesta sentència datada el 27 de juny de 2023, el Tribunal Suprem estableix la següent jurisprudència aplicable sota la legislació mercantil i tributària pertinent:

  • Les retribucions rebudes pels administradors d’una entitat mercantil, que estiguin degudament registrades, documentades i contemplades en els estatuts de la societat, no constitueixen una liberalitat no deduïble. Això s’aplica fins i tot si la relació entre els perceptors de les remuneracions i l’empresa és de naturalesa mercantil i aquestes retribucions no han estat aprovades per la junta general, sempre que els estatuts permetin deduir la forma i el munt d’aquesta remuneració.
  • En el cas d’una societat conformada per un únic soci, no es requereix el compliment del requisit d’aprovació de la remuneració als administradors a la junta general, ja que aquest òrgan no existeix per a aquest tipus de societats. En una societat unipersonal, l’únic soci exerceix les competències de la junta general.
  • Tot i que s’accepti que aquest requisit és exigible per la llei mercantil, el seu incompliment no pot implicar automàticament considerar aquesta despesa com una liberalitat i negar-ne la deduïbilitat a l’Impost sobre Societats.

A addwill, estem a la vostra disposició si voleu ampliar la informació i assessorament respecte a aquesta qüestió per part dels nostres experts professionals del departament fiscal. Podeu deixar la vostra consulta fent clic aquí, o contactar-nos a través de l’email info@addwill.eu o del telèfon +34 93 487 52 00.