Una pregunta aparentment senzilla —«quin tipus impositiu he d’aplicar a la meva societat?»— rarament admet una resposta directa. L’honest seria contestar: «per poder dir-t’ho, primer he de conèixer-te una mica millor».

Abans de determinar el tipus impositiu en l’IS: tres preguntes imprescindibles

I. Activitat econòmica o entitat patrimonial?

L’article 5 LIS defineix l’activitat econòmica com l’ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis. En l’arrendament d’immobles, la norma exigeix a més almenys una persona empleada amb contracte laboral i jornada completa. Es considera patrimonial aquella entitat en què més de la meitat de l’actiu està compost per valors o per elements no afectes a una activitat econòmica.

No computen com a valors els que atorguin almenys un 5 per cent del capital d’una entitat, es posseeixin amb vocació de permanència mínima d’un any i la gestió dels quals compti amb mitjans materials i personals propis.

Qualificar una entitat com a patrimonial descarta de forma automàtica els tipus reduïts de microempresa, ERD i nova creació, per baix que sigui el seu import net de la xifra de negocis.

II. Quin és l’INCN — a nivell de grup?

La LIS no defineix l’Import Net de la Xifra de Negocis. Cal recórrer a la normativa mercantil, en particular a la Norma d’Elaboració dels Comptes Anuals 11a del Pla General de Comptabilitat i a les resolucions de l’ICAC, que exclouen del còmput els autoconsums, les subvencions no vinculades al preu de venda, els ingressos financers i els impostos indirectes com l’IVA o els impostos especials.

El punt crític és l’article 101.3 LIS: quan l’entitat forma part d’un grup en el sentit de l’article 42 del Codi de Comerç, l’INCN es refereix al conjunt d’entitats del grup, amb les eliminacions i incorporacions que corresponguin, amb independència de la residència i encara que no hi hagi obligació de formular comptes consolidats ni grup fiscal. La mateixa regla s’aplica als grups «de facto» formats per una persona física amb el seu cònjuge i familiars fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.

III. És realment una entitat de nova creació o empresa emergent?

No n’hi ha prou d’estar recentment constituïda per accedir a aquest règim. L’article 29.1 LIS descarta l’aplicació del tipus del 15 per cent en tres supòsits:

  • Continuació d’activitat vinculada: societats que continuïn una activitat prèviament exercida per persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 18 LIS, amb transmissió per qualsevol títol jurídic.
  • Continuació d’activitat del soci: aquelles l’activitat de les quals ja venia sent desenvolupada, durant l’any anterior a la constitució, per una persona física amb participació directa o indirecta superior al 50 per cent en la nova entitat.
  • Pertinença a grup mercantil: les que formin part d’un grup en els termes de l’article 42 CCom, amb independència de la residència i de l’obligació de consolidar.

Una startup no és el mateix que una empresa emergent.

La Llei 28/2022 configura un règim específic diferent del de nova creació. Per accedir al 15 per cent durant el primer exercici amb base imposable positiva i els tres següents, la societat ha de complir els requisits de l’article 3 —projecte innovador, model de negoci escalable, antiguitat màxima de cinc anys (set en biotecnologia, energia, indústria o altres sectors estratègics), seu o domicili social a Espanya, almenys el 60 per cent de la plantilla en territori espanyol, no cotitzar en un mercat regulat, no haver distribuït dividends i no procedir d’operacions de fusió, escissió o transformació d’empreses no emergents— i obtenir l’avaluació favorable d’ENISA, amb inscripció posterior al Registre Mercantil.

Sense aquesta acreditació formal, no es pot aplicar el règim d’emergent, per molt que la societat encaixi en el perfil.

El calendari d’un cop d’ull

Dos angles que solen escapar-se: tributació mínima i pròrroga ERD

Al costat del calendari ordinari, la LIS manté una tributació mínima —article 30 bis LIS— que evita que certes entitats acabin pagant per sota d’un llindar legal, fins i tot després d’aplicar deduccions i bonificacions. Hi queden subjectes les societats l’INCN de les quals durant els dotze mesos anteriors a l’inici del període impositiu sigui igual o superior a 20 milions d’euros, així com totes les entitats que tributin en règim de consolidació fiscal, sigui quina sigui la seva xifra de negocis. La quota líquida mínima es fixa en el 15 per cent de la base imposable un cop aplicades les reserves de capitalització i de anivellació i compensades les bases imposables negatives.

En sentit contrari, un punt habitual de fricció és la pròrroga del règim ERD quan se supera el llindar de 10 milions d’euros d’INCN. L’article 101.4 LIS permet conservar els incentius —inclòs el tipus reduït— durant els tres períodes impositius immediats i següents a aquell en què se sobrepassi aquesta xifra, sempre que l’entitat complís els requisits d’ERD tant en aquest exercici com en els dos anteriors. A la pràctica, aquesta pròrroga triennal marca la diferència entre tributar al 24 o al 25 per cent, i sol passar desapercebuda en tancaments poc planificats.

Errors freqüents que cal evitar

  • Aplicar l’escala del 21%/22% de microempresa sense comprovar l’INCN a nivell de grup.
  • Qualificar com a nova creació societats integrades en un grup mercantil o continuadores de l’activitat del soci persona física.
  • Confondre microempresa amb ERD.
  • Tractar com a emergent una startup sense certificació d’ENISA.
  • Passar per alt el caràcter patrimonial en societats immobiliàries sense estructura.
  • Aplicar deduccions sense comprovar el topall de la tributació mínima.

Conclusió

Determinar el tipus impositiu aplicable a una societat ha deixat de ser un tràmit mecànic. Cada tancament fiscal obliga a revisar tres qüestions clau: la naturalesa de l’activitat, l’INCN a nivell de grup i la possible aplicació de règims especials de nova creació o d’empresa emergent. La coexistència de diferents escales de gravamen i d’un calendari transitori fins al 2029 amplia les oportunitats de planificació, però també els riscos de regularització.

La recomanació pràctica és senzilla: incorporar al tancament de cada exercici una anàlisi específica del tipus aplicable, documentant expressament la qualificació de l’entitat, la composició del grup mercantil a efectes de l’article 42 CCom i —quan escaigui— la certificació ENISA o la pròrroga ERD de l’article 101.4 LIS.

Autor:

Sergi Rovira

Departament Fiscal, addwill