Canvi de criteri de la Tresoreria General de la Seguretat Social sobre la cotització de les quantitats abonades per manca de preavís en l’acomiadament objectiu
El passat 14 de juliol de 2026 es va publicar al Butlletí de Notícies RED 08/2026 una modificació del criteri que s’aplicava fins ara respecte de l’exclusió de cotització, per la seva naturalesa indemnitzatòria, de les quantitats abonades com a conseqüència de la manca de preavís en els casos d’extinció de la relació laboral per causes objectives —regulada a l’article 52 de l’Estatut dels treballadors (d’ara endavant, ET)—.
La Subdirecció General d’Ordenació i Impugnacions de la Tresoreria General de la Seguretat Social ha considerat necessari revisar el criteri anterior, establint que les quantitats abonades per manca de preavís en aquest tipus d’extincions han de cotitzar a la Seguretat Social.
Fonaments del nou criteri
El nou criteri es presenta com a aplicació de la doctrina jurisprudencial existent sobre aquesta matèria —si bé el butlletí no identifica les resolucions concretes en què es basa— i se sustenta en dues premisses:
- L’article 53.1 ET, que regula la forma i els efectes de l’extinció del contracte per causes objectives, fa en el seu apartat primer una distinció entre la lletra (b), sobre la posada a disposició del treballador, de forma simultània a la comunicació escrita, de la indemnització de vint (20) dies de salari per any de servei, i la lletra (c), relativa a la concessió del termini de preavís de trenta (30) dies —actualment quinze (15) dies, segons el que disposa l’article 53.1 lletra (c)—.
- «Indemnització» i «preavís» són conceptes diferenciats i independents. Encara que no existeix una definició expressa de la naturalesa jurídica del preavís, s’entén més propera a la salarial. Aquesta conclusió es recolza en l’article 123.2 de l’antiga Llei de procediment laboral —avui article 123.2 de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social, que manté idèntica redacció—, en el qual s’indica que, en cas de produir-se la revocació de la sentència extintiva de la relació laboral, el treballador hauria de retornar les quantitats relatives a la indemnització, però no els imports percebuts corresponents al període de preavís.
Sistema RED
En conseqüència, totes les quantitats abonades al treballador en concepte de manca de preavís en l’acomiadament objectiu s’han de cotitzar mitjançant les corresponents liquidacions complementàries, prenent com a data de meritació la del cessament. A efectes pràctics, en el Sistema RED aquestes quantitats s’han de comunicar dins de la base de cotització del concepte «CRA 0054», la denominació del qual s’ha modificat a «INDEM. ACOMIADAMENT/QUANTITATS MANCA PREAVÍS». Aquest canvi ja s’ha incorporat al Manual de conceptes retributius abonats i a la taula T-84 de claus de conceptes retributius abonats.
Correcció posterior: termini de preavís
El 16 de juliol de 2026 es va publicar el Butlletí de Notícies RED 09/2026, que va corregir una referència del BNR 08/2026 a «la concessió d’un termini de preavís de 30 dies»: aquest termini no es correspon amb la normativa vigent, que fixa el preavís en 15 dies conforme a l’article 53.1.c) ET. L’error es va deure al fet que la sentència citada al BNR 08/2026 aplicava una normativa diferent de la vigent en l’actualitat.
Conclusió
La Subdirecció General d’Ordenació i Impugnacions ha modificat el seu criteri: d’ara endavant, les quantitats abonades per manca de preavís en les extincions del contracte per causes objectives han de cotitzar a la Seguretat Social. El nou criteri es justifica en la doctrina jurisprudencial existent sobre la matèria, encara que el butlletí no cita les resolucions en què es basa, més enllà de referir-se de forma aïllada a una sentència l’origen de la qual no s’identifica. El Sistema RED ja permet comunicar aquestes quantitats conforme al nou criteri.
Per a més informació o assessorament, contacta amb el nostre departament jurídic laboral. Pots trucar al +34 93 487 52 00, enviar un correu electrònic a comunicacio@addwill.eu o fer clic aquí.
Autora:
Lidia Sanlorenzo
Associate, Departament Jurídic Laboral